Els avis demanen amor

SR. DIRECTOR:

Avui dia ja sabem que als avis els falta afecte, i és de ser afortunats viure aquesta edat i no haver estat víctima d’alguna malaltia perquè després s’ha de tornar a viure la resta de l’existència d’una altra forma que molts no tenien prevista. Considero que la solitud és molt trista quan en el matrimoni falta un dels dos. Els fills no són capaços de cedir un llit i les cures necessàries en els seus domicilis. Les residències amb sort els esperen fins al final de les seues vides. La joventut d’avui ha de tenir present que també a ells els arribarà enfrontar-se al destí de les seues vides. Aconseguim que hi hagi amor, són quatre lletres que assequen el plor d’una persona i la fan feliç. M’acomiado amb una salutació de cor, però molt trista, perquè crec que el més important és que les famílies estiguin unides per aconseguir el miracle que la vida sigui un cel per a tothom; sense oblidar que als avis els falta amor.