Una taca al paradís de Tor

SR. DIRECTOR: La muntanya de Tor i totes les extensions de camps de pastura que l’envolten constitueixen un espai natural únic. L’obligació de tothom que hi va és de tenir-ne cura i procurar conservar aquest espai natural tan privilegiat i especial, inalterat, com ho han fet les generacions que ens han precedit durant centenars d’anys. Les úniques empremtes que s’hi haurien de veure són les dels animals que hi pasturen i les de les persones que hi treballen, als altres, els que no en són propietaris, que ni hi viuen ni hi treballen, els hi hauria de caler un permís per a poder posar-hi els peus, ja que trepitgen finques particulars.

Malauradament, no tothom es fa seva aquesta estimació per la natura, i sobretot quan arriba el bon temps, les vies d’accés a Tor –per cert, insisteixo, de propietat privada que ningú respecta– s’omplen d’inconscients amb tota mena de vehicles motoritzats, que es veuen amb la llibertat de profanar l’entorn, causant grans estralls ecològics i destorbant la tranquil·litat de l’hàbitat dels animals.

No només són els forasters motoritzats els causants de tanta destrossa, també hi ha algun personatge nouvingut a aquestes contrades, amb la sensibilitat d’una sola d’espardenya, que sovint confon un camp d’herba immaculat amb una deixalleria, i no veu cap inconvenient a anar-hi apilant ferralla sense límits i obstaculitzar qualsevol intent de part dels veïns de fer neteja.

Són els mateixos individus que deixen morir de gana animals lligats i engabiats, i que la desesperació els empeny a menjar-se uns als altres, quan els accessos es compliquen a causa d’alguna nevada. Així doncs, no és estrany trobar les carcasses d’animals abandonats a la seva sort i nombrosos vehicles desballestats i rovellats en paratges on només s’hi hauria d’albirar cavalls, vaques i xais, i gaudir de la vista de cérvols, isards, cabirols, senglars o guineus i algun os bru, animals autòctons del territori.

El més sorprenent de tot plegat, per inexplicable, potser sigui la negligència més absoluta, tant d’organitzacions ecologistes i animalistes de pa sucat amb oli, com dels mateixos forestals responsables de vetllar per l’harmonia de la natura.