La Paeria de Lleida, a la cua d'Europa en el respecte vers les cigonyes

Sr. Director: Per què a Alsàcia la cigonya representa un dels principals signes nacionals d’identitat? Un ocell molt volgut i respectat per la seva població i institucions. La seva capital, Estrasburg, és coneguda com la ciutat de les cigonyes, a més del fet d’acollir el Parlament Europeu. Al llarg d’Alsàcia es troben centenars de cigonyes que fan nius a les copes dels arbres, les teulades de les cases i els campanars de les esglésies, i a la resta d’Europa passa el mateix. La resposta és fàcil: pel civisme de la seva societat i institucions.

En l’àmbit de la plana de Lleida, i a Lleida en particular, també tenim moltes cigonyes – no tantes com a Alsàcia–, que representen també un patrimoni indiscutible i un dels majors atractius de la ciutat. Per què a Lleida, a diferència d’Europa, les cigonyes estan maltractades i ignorades? Fem una mica de memòria. El ple municipal de la Paeria del 27 de novembre del 2015 va rebutjar inexplicablement una moció que demanava declarar les cigonyes de Lleida bé patrimonial ambiental de caràcter local, tot i ser considerat un ocell benefactor i una espècie protegida.

De forma incomprensible, la Generalitat, la Paeria i el Bisbat, entre els anys 2016 i 2018, van realitzar una acció de persecució i expulsió de les cigonyes de la catedral nova de Lleida, una mostra d’incivisme i irracionalitat impròpia de la condició humana. Per sort, la trobada entre Ipcena i el mateix bisbe de Lleida va fer possible que el conflicte s’aturés dialogadament. 

Ara el govern de la Paeria, de forma injustificada, decideix tombar a terra una de les sitges de Pardinyes, just on tenen els nius 17 parelles de cigonyes, que representen la major colònia de cigonyes de Catalunya en un edifici, amb l’excusa de voler fer-hi un alberg. No és que creguem innecessari fer un alberg –equipament que pot portar a terme activitats socials bàsiques–, sinó que de parcel·les i edificis tancats a Lleida en tenim per donar i vendre, i el que l’equip de la Paeria de Lleida vol és, simplement, justificar el que és injustificable en tenir una aptitud perversa i autoritària. Volen dur a terme aquesta decisió rebutjant els principis més bàsics del civisme públic.

Simplement, acceptar el diàleg com a via de resolució dels conflictes i estar disposat a l’estudi d’alternatives no és una qüestió que plantegem nosaltres aïlladament, és una obligació legal que les institucions públiques tenen a l’hora d’afrontar qualsevol conflicte social i ambiental, amb l’aplicació de les normatives que exigeixen activar els processos de participació social, procediment que la Paeria ha censurat arbitràriament. Ara, en ple segle XXI, atenent el cost econòmic i l’impacte ambiental que produeixen els enderrocaments, especialment amb la producció de residus, les tendències aplicades actualment per guanyar eficiència i reduir tant el cost com l’impacte és aplicar la rehabilitació i l’adequació a la nova activitat. Així, han estat adequades dos sitges similars en un hotel i en un teatre en dues poblacions. 

Fa poques setmanes acabava a la ciutat de Mont-real, al Canadà, la cimera internacional COP15, dedicada a la necessitat urgent de salvaguardar la biodiversitat al món, un món on es troba Lleida, i una part de la biodiversitat d’aquest món en què vivim també inclou les cigonyes de Lleida, i és la nostra obligació, per responsabilitat i civisme, preservar-les, ja que el que està fent la Paeria ens situa com a ciutat a la cua de les ciutats europees pel que fa al respecte i conservació de la biodiversitat.

Per cert, Ipcena vam trametre el 16 de març del 2021 una proposta per les vies legals a la Paeria de Lleida proposant de fer un canvi de nom de la plaça de l’Exèrcit –pel bel·licisme que suposa el seu nom– per la plaça de les Cigonyes. Malgrat que la Paeria tenia un màxim per contestar-nos la petició de 90 dies, ara fa quasi dos anys i ni tan sols s’han dignat a contestar i complir amb els principis bàsics de civisme i respecte democràtic, una mostra de la seva indiferència a complir simplement amb les seves obligacions tractant la societat com ens mereixem. 

Les accions de destrucció de la biodiversitat ens genera el distanciament com a societat i condueix a tragèdies que, com el canvi climàtic, limiten cada dia més el nostre benestar i supervivència. Ni la plana de Lleida és Alsàcia ni Lleida és Estrasburg, tot i que ens pesi a la majoria de la societat. Ja va dir Gandhi que “la grandesa d’una societat i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma en què són tractats els animals”.