La planta de pediatria de l'Arnau de Vilanova de Lleida necessita una reforma urgent!

SR. DIRECTOR: Durant el postpart de la meva tercera maternitat m’ha tocat viure una trista experiència a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. El meu fill petit, de 26 dies, va patir una bronquiolitis que ens va portar a ingressar a la planta de pediatria de l’hospital. Una experiència que han viscut tantes altres famílies aquest hivern i que és més dura quan et toca viure-la després d’un postpart. Després de l’ensurt inicial els sentiments van ser, per ordre, de sorpresa, indignació i llàstima.

Sorpresa per com podia ser que en una unitat infantil, on els malalts han d’estar indispensablement acompanyats dels seus familiars, no es plantegin que un bressol minúscul i una butaca ronyosa no són el mobiliari suficient –i ja no dic confortable– per poder fer estada a l’hospital.

Indignació perquè una mare espantada i amb les emocions i hormones desbocades hagi de ser qui diu que allò no és suficient, i que no entén com aquesta indignació no és col·lectiva i extensiva.

Llàstima per totes aquelles famílies que han passat per un ingrés curt o llarg i que no els han donat el mínim suficient per poder estar dignament a la planta de pediatria de l’hospital de referència de la província de Lleida.

Només havia estat abans ingressada a l’Arnau per tenir els meus tres fills. Dos o tres dies d’estada màxima. Sense estar malalta tenia una habitació individual, un llit decent, menjar quatre vegades al dia, un bany, un bressol i un canviador. Un tracte digne i acompanyat. En canvi, amb un ingrés per malaltia del nadó, amb l’angoixa i neguit que això suposa, i amb totes les necessitats, tot el que poden oferir és menys del mínim necessari, ni un llit. No qüestiono el fet de compartir habitació, però no es pot tenir un llit per poder estar amb el teu nadó d’una manera digna? És tan bàsic que sembla mentida que s’hagi d’explicar.

A la planta de pediatria l’acompanyant és un element indispensable per a la cura del nadó. Ara, a més, només es permet un sol acompanyant, amb la càrrega que això suposa per, majoritàriament, la mare. Tampoc inclou menjar quan, en molts casos, l’aliment del pacient és la llet de la seva mare. Si faig aquest article és per expressar que el més bàsic en un hospital és un llit! I és així perquè avui hi ha molts nens que no han dormit mai en un bressol, separats de les seves mares. Oferir-los un bressol, doncs, és com no oferir res.

Jo creia que ho teníem prou superat, que avui una mare pot dir que dorm amb el seu nadó, que fa collit mentre alleta a demanda. Per això m’indigna i entristeix que a un hospital com l’Arnau de Vilanova no ho pugui fer. Les dones som les que, majoritàriament, hem de sostenir aquests greuges, en silenci, cansades de dormir poc, sense forces ni ganes de cridar quan no se’ns escolta. No està bé que no se’ns cuidi ni se’ns tingui en compte. Tenir fills avui és un acte d’inconsciència total per les dones que decidim tenir-ne i alhora som l’únic futur possible per sostenir aquest sistema capitalista que fa aigües.

Sense nosaltres no hi ha futur, però tenim permisos insuficients i condicions de criança que no acompanyen. És hora d’expressar el nostre malestar i reclamar millores tan grans com un permís de maternitat digne i compatible amb la lactància exclusiva els primers sis mesos i també d’allò tan petit com és un llit en un hospital.