Lleida mai serà una ciutat verda

SR. DIRECTOR:

Per molt que Europa ho intenti, per molts fons Next Generation i compromisos... aquí no canvia res. Lleida, una ciutat on cada cop plou menys i fa més calor. Una ciutat que té carrers i carrers sense vegetació. Una ciutat on és impossible admirar arbres centenaris (tret dels plataners dels Camps Elisis). Una ciutat amb pals de fusta a les voreres que treuen, com poden, quatre fulles a la primavera. Una ciutat on predomina l’asfalt. Una ciutat de color gris. Avui talen els arbres de l’avinguda Prat de la Riba. La gent que vivim al centre teníem l’esperança de tenir un carrer nou, més verd, amb menys emissions i tenint en compte el ciutadà que es mou de manera sostenible. Ens han dit que Lleida esdevindria més verda i que s’aposta per la transició ecològica. I comencen el projecte talant els arbres. Aquests arbres troben la mort dins el seu període d’hibernació. Descansaven després de sobreviure a la sequera, les altes temperatures d’aquest estiu i les anades i vingudes de milers de vehicles. Tones i tones de CO2 que tornem a alliberar a l’atmosfera en nom de la transició ecològica. Algú li veu el sentit?

Qui ens oxigenarà el centre de la ciutat? Des d’on cantaran els ocells? Qui farà ombra a l’estiu? Segurament en posaràs de nous, petits i indefensos que hauran d’aclimatar-se a la calor i al fred d’aquesta ciutat, sobreviuran? El que està clar és que aquest estiu segur que no ens faran ombra. L’única manera que Lleida sigui verda és pintant-la de verd.