Hipocresia de Junts i ERC amb el macroalberg

Sr. Director: En aquests dies s’ha tornat a parlar molt de la polèmica del macroalberg. Fa dos anys que estem amb aquest tema, que, en definitiva, definiria com el gran fracàs del govern de la Paeria (això sí, ells es consideren un govern democràtic). Quan tens dos anys seguits uns veïns protestant és perquè no els has donat cap solució ni has obert un diàleg real per trobar-la (potser és perquè no interessa). Tinc entès–potser m’equivoco– que de tots els regidors de la Paeria de JxCat ningú és veí de Pardinyes, i d’ERC, tampoc. Potser m’acusaran del que creguin més adient per intentar menysprear les meves paraules, però no és més digne que els polítics que elaboren el projecte del macroalberg per donar exemple ho facin al seu barri?

Em sembla curiós que de 12 regidors cap resideixi al barri on es pensa posar el polèmic edifici. Què pensaríem si pretenguéssim instal·lar centrals nuclears al país veí per abaratir el nostre subministrament de la llum i, si no hi estigués d’acord, acusar-los d’insolidaris o coses pitjors? Ara sortiran a criticar la comparació. Sé que no hi té res a veure, però han entès de sobres el sentit i la realitat no es pot tapar i menys amb el monoinsult. Qui vulgui acusar d’alguna cosa els veïns de Pardinyes per no voler aquest macroedifici, com a mínim, per tenir en consideració aquestes paraules, hauria de residir al barri, ja que seran els veïns de Pardinyes els que conviuran amb aquest edifici. Des de fora és molt fàcil parlar, perquè encara no he vist ningú reclamar aquest macroedifici per al seu barri.

Reitero la paraula macro perquè se’ls omple la boca de dir que és un projecte de ciutat, però això no justifica res. Si és un projecte de ciutat, el just és repartir els serveis socials per tot arreu i no pretendre concentrar-los en un sol barri. Hi ha molts terrenys lliures a tota la ciutat, però s’ha anat al solar del costat a Pardinyes (independentment d’haver-se d’enderrocar uns edificis històrics i el cost extra que suposa), per demostrar que l’objectiu és fer el macroalberg a una punta de la ciutat, i aquesta punta ha de ser Pardinyes. En definitiva, el seu macroprojecte, a la casa del veí. No donen exemple i poso la mà al foc que no en donaran atès el que va dir Toni Postius “que ningú ho vol al costat de casa seva” i ells no seran menys.