A una persona especial

SR. DIRECTOR:

Quanta raó tenen quan diuen que de “mare només n’hi ha una”. És veritat. La nostra se’n va anar ja fa catorze anys i la recordem com si no hagués mort. Era una persona úni- ca, capaç de fer mirades glaçadores quan fèiem males passades i alhora llançar-te la mirada més afectuosa del món quan et veia una mica decaigut o per donar-te ànims i bones notícies.

Amb tots aquests anys de la seua absència, només ens queda recordar-la. De vegades és dur i es fa difícil. Ens agradaria tenir-la entre nosaltres per poder tenir una xarrada d’amics, que ens donés la seua opinió, els seus consells..., però amb això ens quedem: amb el record.

Sí, com es diu, el temps tot ho cura. Sí que és veritat, cura les ferides, però no cura la seua absència, però, com ella deia: “Cal ser valents i feliços i seguir el camí de la vida.” Que sàpigues que, com sempre, et trobem a faltar. Encara que passin 14 anys més, sem- pre estaràs als nostres cors i pensaments i et recordarem com el que vas ser: la nostra mare, la nostra amiga i la nostra consellera. Ah, un consell: res ni ningú no et tractaran tan bé com la teua mare, per tant, gaudeix-ne i tracta-la millor que a ningú. Un petó allà on siguis!