Decebuts per l'actitud de la patronal
SR. DIRECTOR:
Com a grup de treballadores de Salut Mental Ponent, volem explicar la situació en relació amb el conveni d’associacions per la discapacitat de què formem part i la negociació actualment entre els sindicats UGT i CCOO i la patronal, Dincat i la Confederació.
Com a grup de treballadors, estem decebuts per l’actitud de la patronal pels següents motius: No es valora la feina que estem fent ni es respecten els drets que tenim com a persones treballadores mentre s’està deixant precaritzar el sector i dificultant la feina que realitzem. Parlem de drets com la conciliació familiar.
Es marca com a línia vermella la pujada de les hores de feina, de la jornada laboral. La societat avança cap a la reducció de la jornada i la fomentació de la conciliació familiar i el teletreball. Aquest nou conveni el que pretén és dilapidar aquests drets i apujar la jornada laboral dels treballadors.
És un conveni que es troba caducat des del 2016, és a dir, ara es compleixen set anys d’ençà que va caducar, amb una pujada del cost de vida d’un 18,4% (IPC acumulat des del 2016). Creiem que per part de la patronal i els sindicats hi ha una mancança de corresponsabilitat a l’hora d’actualitzar aquest conveni i d’altres, i es perjudica encara més els treballadors. No hi ha cap pressa per poder renovar-lo, fet que perpetua les nostres condicions laborals, que no han canviat des de fa set anys i, per tant, han empitjorat.
Les pujades salarials oferides són tan mínimes que no arriben a cobrir ni la meitat del que ha pujat el cost de vida, i sense tenir en compte l’increment del cost de vida dels anys vinents. Obliden els anys en els quals no s’ha renovat el conveni per apujar el salari a costa de treballar més. Per visualitzar per què restem tan farts d’aquesta situació, per exemple, a la nostra empresa un treballador cobra per conveni 16.668,28 €, i amb la pujada oferta per la patronal, 18.595,15, quan hauria de ser 19.735,25, i, per tant, es perden 1.140,1 euros, tot i que la proposta de la proposta inclou un augment de la jornada laboral un set per cent.
La precarietat com a treballadores és constant. A hores d’ara, el conveni és superat en diverses categories pel salari mínim, la qual cosa fa que les mateixes treballadores hàgim de viure amb dificultats econòmiques. Sembla que la pèrdua progressiva de drets laborals quant a les treballadores no és una preocupació, sinó que es vol fomentar, amb les conseqüències que té pel que fa a l’empitjorament del servei públic que es dona a persones vulnerables i de la qualitat assistencial per a les usuàries.
