Cues als CAP, sota zero!
SR. DIRECTOR:
Cada dia, fent el trajecte en cotxe cap a la feina, passo davant dos dels centres d’atenció primària de Lleida. Falten pocs minuts per a les vuit del matí i hi veig desenes de persones esperant que obrin i puguin ser ateses. Les observo palplantades, una darrere de l’altra, fent una llarga cua que comença just a la porta que serà oberta puntualment a les vuit. Entenc que no tenen cap més opció, que no hi ha alternativa.
La imatge es repeteix cada dia, sigui l’època de l’any que sigui. Hi veig persones de totes les edats, joves, grans i fins i tot nens petits. Aquests dies de fred intens i boires van ben abrigats amb gorres i bufandes i els dies de pluja, amb els paraigües aguantant el xàfec. A dins dels edificis, però, veig llum. Possiblement, són els mateixos treballadors que ja han arribat i es canvien de roba, connecten els ordinadors i ho enllesteixen tot per obrir quan s’inicia la jornada laboral. Ni un minut més aviat.
I jo em pregunto, en veure aquelles cares de fred i aquells cossos arraulits desafiant les temperatures sota zero, no hi ha cap responsable, gerent o directiu que hagi pensat a buscar alguna solució per no haver de fer aquestes cues al carrer? Tan complicat és fer que els usuaris del CAP puguin disposar d’algun espai o sala d’espera que estigui oberta una estona abans de l’horari habitual?
