Queixes d'un lleidatà del carrer

Lamento enviar-li aquest escrit per a la seua publicació, ja que no crec que serveixi per a res o més aviat només per tenir dret a picar de peus, però almenys em desfogo i la meua tensió es regularitza. Deu fer un mes aproximadament vaig sentir el president del Govern central dir per televisió que, a Espanya, la sanitat ha de ser universal i gratuïta per a tothom i resulta que a la meua esposa el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions li ha augmentat la pensió en 56,30 € per no “perdre poder adquisitiu”. En receptar-li un medicament que no és gratuït i que costa 57,76 al mes, resulta que ha d’afegir-hi 1,41, de manera que no entenc què té de gratuïta i com s’aconsegueix no perdre poder adquisitiu.

Des del juliol utilitzo cadira de rodes elèctrica per desplaçar-me i mai m’havia adonat de com de malament que estan les voreres, amb rajoles trencades, soltes, mal col·locades i, en alguns llocs, des de la paret de les cases fins a la calçada hi ha un desnivell tan exagerat que és preferible fer la volta i buscar un altre pas. Però encara és pitjor quan cal utilitzar les rampes, ja que n’hi ha moltes que no arriben a terra, estan esquerdades i presenten molt perill. Malgrat que circulo poc, puc facilitar la ubicació d’algunes.

Ara que estan posant alguns carrers damunt davall, és d’esperar que hi hagi algun responsable per comprovar com han quedat les obres i, si cal, que es repeteixin a càrrec del constructor i, ja de passada, que es vagi revisant l’estat dels carrers després dels pedaços una vegada acabats. Han passat 50 anys des que vam poder comprar el pis en el qual vivim a l’avinguda de Madrid. Vam escollir la part frontal al riu perquè li tocava el sol i en el seu dia s’hi havia de construir una plaça. Segons rumors, es va produir una “alcaldada” i, com a conseqüència, hi va haver una permuta de terrenys amb el Clot de les Granotes, per la qual cosa la plaça se’n va anar en orris. Al seu lloc es van construir diversos edificis amb la distància que calia respectar amb els que ja hi havia. En lloc de plaça ha quedat un celobert ampli, però celobert a què han posat el nom de plaça d’Utxesa, perquè no es digui que no es compleix. Doncs bé, aquest pati està gairebé sempre bastant net, ja que sol passar-hi una camioneta que escombra i rega, en canvi, a l’avinguda de Madrid i davant del portal de l’edifici, l’altre dia en vaig comptar 17, crec que algunes ja són cròniques.