La signatura del conveni sanitari amb Andorra

SR. DIRECTOR:

La signatura del conveni marc entre Andorra i l’Estat espanyol en matèria de salut permet ampliar i donar millor cobertura jurídica a la col·laboració sanitària entre Andorra i Catalunya. Aquest és un conveni llargament reivindicat i volgut des de la Seu i l’Alt Urgell, ja que obre la porta a millorar l’assistència sanitària als veïns i veïnes de l’Alt Urgell i el Pirineu. Actualment, els pacients de l’Alt Urgell gaudim d’algunes prestacions sanitàries a Andorra, com la diàlisi o determinades proves complementàries (com les broncoscòpies), així com col·laboracions en radiologia o anatomia patològica. Per la seva banda, els pacients andorrans gaudeixen de l’alta especialitat dels centres d’alta tecnologia de Catalunya (com trasplantaments i tractaments oncològics, per exemple). Això és gràcies a un conveni bilateral signat el 2010 entre Catalunya i Andorra. Però per poder ampliar aquestes o altres prestacions es requereix un conveni marc entre Espanya i Andorra, i que posteriorment el Departament de Salut (que és qui té les competències a Catalunya) i el Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària pactin quines prestacions necessiten l’altre costat de la frontera.

La Fundació Sant Hospital, que dona cobertura als habitants de l’Alt Urgell, té l’Arnau de Vilanova de Lleida com a centre de referència per atendre totes aquelles patologies que aquí no es poden assumir. I com a darrera instància, el Vall d’Hebron de Barcelona. També, en totes aquelles especialitats mèdiques que l’FSH no disposa de consultors, o bé es desplacen professionals des de Lleida a realitzar les consultes o bé els malalts hi són derivats. Això implica desplaçaments llargs, tant per als usuaris com per a les seves les famílies. És evident que a poc més de 20 quilòmetres de distància de la Seu d’Urgell, l’Hospital de Meritxell d’Andorra tindria la capacitat de donar cobertura a moltes de les patologies que actualment es deriven a Lleida i/o a Barcelona. També per evitar desplaçaments, en especialitats en què la freqüència de visites dels facultatius que es desplacen des de Lleida no és la idònia (i, per tant, hi ha temps d’espera massa elevats) o bé en especialitats que no disposem. També per atendre determinats casos que requereixen ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI), des de l’Alt Urgell creiem que l’Hospital de Meritxell és la millor opció. Els pacients estarien igual de ben atesos que a Lleida o a Barcelona, però a molta menys distància de casa seva, amb els avantatges evidents per a ells i, sobretot, per als seus familiars. És evident que per això calen dues premisses: per una banda, la cobertura legal que ho faci possible tenint en compte que es tracta de dos estats diferents, cosa que s’ha resolt amb la signatura d’aquest conveni marc, i, per l’altra, la voluntat política que posi el malalt i les seves famílies al centre de les decisions.

Aquest conveni, que sempre hem reivindicat des de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, estava molt treballat pels ministres Benazet i Illa i pel conseller Argimon. Ara finalment s’ha rubricat pels ministres Albert Font i Carolina Darias. Per fi tenim la cobertura jurídica per poder realitzar les prestacions sanitàries, a ambdós costats de la frontera, que els professionals i els gestors sanitaris considerin adients per millorar l’assistència sanitària als alturgellencs i als andorrans. Des de la Seu d’Urgell i l’Alt Urgell vetllarem perquè el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya prioritzi un bon desplegament i una bona concreció d’aquest conveni per fer passos endavant en la qualitat assistencial dels nostres ciutadans.