La sort de tenir un parc per a gossos
Al diari del dia 10 de febrer, a la secció de les cartes al director, apareix una carta signada per uns desconeguts veïns dels jardins Jaume Magre en què fan una sèrie de queixes sobre el funcionament del que vostès anomenen despectivament “pipicà” i que en realitat és un parc per a gossos i agility on els animals poden socialitzar tot jugant amb altres gossetes i gossets.
La majoria dels actuals usuaris del parc (en tenim més de 100 de registrats als nostres grups) ja portàvem les nostres mascotes al mateix lloc, que actualment és el parc matí i tarda, i, per poder deslligar-los sense perill de ser sancionats, vam començar una campanya de recollida de signatures per demanar la construcció d’un parc per a gossos amb gran èxit. Ja que en molt pocs dies en vam recollir gairebé 1.000 (962 en concret), les vam presentar a l’ajuntament el 2017 i allí ens van demanar vehicular la petició a través de l’Associació de Veïns del Camp d’Esports, cosa que vam fer i vam poder participar en els pressupostos participatius de l’any vinent al ser escollits com a projecte guanyador pels vots populars de la gent.
La informació del projecte hi va ser tota, tant per part de l’associació de veïns com de la premsa, que va seguir tot el procés de les signatures i del projecte amb molta atenció, fet que agraïm molt. Parleu en el vostre escrit que el parc resta obert les 24 hores. Nosaltres mai ens hem oposat a canviar aquest punt i no ens importaria complir un horari que anés de 8 o 9 el matí a 9 o 10 de la nit. De tota manera, a les nits qui en fa ús solen ser grups de joves gairebé sempre sense gossos (especialment a l’estiu) que aprofiten per fer botellots, i l’endemà al matí els mateixos usuaris ens encarreguem moltes vegades de recollir ampolles de vidre o litrones i llaunes, a vegades amb les ampolles trencades, amb el que això suposa de perill per a les mascotes. Els gossos borden, és una cosa natural en ells, de la mateixa manera que nosaltres parlem o cridem, però procurem que sigui com menys millor i sempre en horari normal per no interrompre el descans dels veïns. També parleu de gossos sense lligar fora del parc, però això sí que no és responsabilitat nostra, ja que precisament solen ser gossos que no entren al parc, com no ho són les tifes que hi ha als carrers, això és problema d’alguns propietaris que no es cuiden de recollir-les.
Nosaltres mateixos vam fer una campanya amb cartells a la plaça Joc de la Bola que instava a recollir les merdes. Si entreu al parc veureu que és possiblement l’únic parc de Lleida net de cagades perquè els usuaris ho controlem i les recollim si alguna vegada n’hi ha alguna. De les que hi ha fora del parc, no en som responsables. Però no solament treballem i ens preocupem pels drets dels animals, també ens dol l’augment de l’abandonament animal i la poca ajuda que les institucions donen als grups i col·lectius de voluntaris que treballen per poder donar vida i carinyo als animals, i per això organitzem anualment recol·lectes i recapte de menjar i material a benefici de les protectores de Lleida. Estem en un moment en la nostra societat que hi ha gent que no vol res a la vora de casa, coses que comprometen la vida a les nostres ciutats com obres, bars o terrasses, esglésies, escoles, parcs infantils, vies de tren, residències de joves, albergs, pisos tutelats o centres oberts, entre moltes altres coses. Mentre tots els barris de la ciutat demanen tenir parcs per a gossos, alguns voldrien treure els que hi ha.
Per sort, la societat cada vegada està més mentalitzada en la cura i la protecció dels animals, i la prova la tenim en la recentment aprovada llei de Benestar animal, en què es recull coses com l’obligació de treure’ls almenys un cop al dia, sota perill de sancions en cas d’incompliment, les recomanacions de socialitzar els gossos i el dret a estar lliures sense lligar sempre que puguin i no siguin un perill per ningú. De tota manera, ens oferim a parlar amb tothom, també amb vostès, quan vulguin i on vulguin.
