Carta d'un mort en vida, literalment

Sr. Director:

Us faig arribar aquest escrit per desesperació, per abandonament del sistema mèdic davant un home de 31 anys que es passa 7 dies de la setmana, 24 hores al dia, estirat al llit, apagat, apàtic i trist. I crec que no és gaire normal... No és exageració, sols puc aixecar-me per caminar 5 metres per anar del llit al lavabo. Depenc totalment de la meva dona per donar- me el menjar, la medicació i vestir-me (puc estar perfectament 3, 4, 5 dies sense dutxar- me i fa mesos que no em rento les dents). Tinc esquizofrènia diagnosticada des dels 17 anys, amb diferents intents autolítics (l’últim l’any 2020) i amb medicació que ja cada vegada fa menys el seu efecte. Que el sistema sanitari (CSMA, concretament) es desentengui de tal manera d’una persona que pensa en la mort i en suïcidar- se 8 vegades cada dia, no tingui visita recurrent entre 4-5 mesos. I ni tan sols puc accedir a un grau de dependència perquè segons la treballadora social que va venir a casa puc fer coses jo sol... Encara espero que m’expliqui com... Evidentment sense poder treballar, sense poder mantenir relacions socials més enllà de la meva dona i la meva gossai puntualment el meu pare.

Em fa pànic sortir al carrer, em molesten tots els sorolls estridents, tinc hipersensibilitat i nombrosos problemes neuronals i nerviosos que m’afecten els ossos, músculs i òrgans arran de la meva nul·la mobilitat del llit. En la meva ment he pogut muntar un canal de YouTube i una marca per poder-me relacionar amb el món, d’alguna manera; i visibilitzar la Salut Mental. És per això que existeix Final Boss Project, un canal per entretenir i ajudar persones que puguin passar per la mateixa situació. Hem muntat una Campanya de Salut Mental amb la qual volem ajudar diferents associacions per donar visibilitat a les diferents Malalties Mentals, amb l’objectiu de donar tots els beneficis que generin les visualitzacions dels vídeos dels diferents projectes presentats a les entitats col·laboradores.

L’únic propòsit del canal i de la marca Final Boss Project és sentir-me útil primer, poder ajudar la meva dona perquè no m’hagi de cuidar (literalment vestir-me, rentar-me, donar- me menjar) i poder aportar econòmicament a casa, perquè inclús en aquesta situació el tribunal mèdic que em va jutjar el passat mes de setembre va dictaminar que com que soc un home que raona i mentalment superior a la mitjana (estudiant brillant i amb matrícules a la universitat), no estic suficientment fotut com per poder accedir al 66% de discapacitat (actualment tinc un 51%, després d’haver batallat diverses revisions, inclús amb l’informe del meu psiquiatre en què especifica literalment que “amb els anys aniré a pitjor, dependré més de la medicació, no puc treballar, ni relacionar-me amb la gent perquè soc un perill tant per als altres com per a mi”) i poder tenir una pensió per poc que sigui de 200 €. No demano més. Demano amb 30 anys poder tenir una vida, i no haver-me de resignar a veure com em vaig apagant, com el meu cos no reacciona i qui sap si potser puc arribar als 40 anys... Tinc por i necessito ajuda. No demano diners, sols una subscripció gratuïta per poder arribar als 100k i que YouTube recomani els meus vídeos i d’això poder pagar el tractament que necessito.

He llançat un crit d’ajuda al cel al qual espero sincerament que la gent reaccioni i vulgui ajudar: https://youtu.be/TsqAJnPJL5E. Perdoneu la llargària, no era la meva intenció, però crec que és important remarcar tota la història. Tot això evidentment escrit i redactat per la meva preciosa dona, l’Anna, arran de la meva descripció.