Cementiri municipal
Malauradament, ahir vam enterrar el meu estimat pare, una cosa més o menys normal, ja que per a mi la mort també és part de la vida.
Quina és la qüestió que m’ha dut a escriure’ls? Resulta que quan estàvem amb els senyors de la funerària, ens van informar que al nostre cementiri municipal no queden nínxols buits! Com es pot arribar a aquesta situació?! Com és possible tanta falta de previsió?! Segons sembla, només n’hi havia de disponibles prop de cent, però que passarà quan ja estiguin ocupats? Incineració forçada? O els haurem de dur al despatx del nostre estimat paer? Com és que ni ara, venint eleccions, s’han plantejat una solució al respecte? Jo sé i entenc que els morts no voten, però els familiars sí! I, com a gent honrada i decent que paguem els impostos per mantenir els seus sous, volem solucions ja!
Potser consideren més necessari tenir lloc al cementiri per als nostres éssers estimats que uns carrils bici que encara minvaran més les arques municipals i les places d’aparcament d’algunes zones en què ja escassejaven força. I tot això per rascar algun vot? No sé vostès, conveïns lleidatans, però jo ho trobo penós.
A més, els enterradors, després de les 13.15, marxen i no hi ha més enterraments fins a l’endemà, per la qual cosa el meu pare va haver d’esperar prop de trenta-sis hores per ser enterrat, perquè s’ha d’esperar vint-i-quatre hores per enterrar un difunt, i com que ell va morir a les 14.05, doncs, au! Dic jo... entre les 14.30 o 15.00 hores i les 17.00 o 18.00 de la tarda no es pot enterrar més gent? Hem d’allargar el patiment de les famílies més hores encara? És una de les altres coses que no entenc i que ens ha passat amb el pare.
