Mals professionals
Marta Alòs es preguntava dilluns, en relació amb la plaga dels conills, com és que l’administració sempre fa salat. Que sempre acostuma a fer tard en la resolució dels problemes que tenen els ciutadans. Li vaig escriure dient, en resum, que això passa a causa del fet que els responsables d’aquestes qüestions eren uns mals professionals. Que no fan bé la feina que tenen encomanada.
Quant temps fa que sentim parlar –i els pagesos patir– del tema dels conills i dels senglars? Que això no estigui resolt es manca de professionalitat. La solució no deu ser fàcil, ja hi estic d’acord. Però tants anys per resoldre un problema és absolutament inexplicable. El mateix podríem dir del vergonyós cas de l’excel·lent hemeroteca que hi ha a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Una magnífica col·lecció de diaris i revistes que no es pot consultar perquè fa més d’un any que està tancada per obres i no es va tenir la previsió de digitalitzar-les abans pensant en el tancament.
És a dir, que en una institució que porta per nom “estudis” no es pot estudiar. Mals professionals, també. No compleixen la seva obligació, que és la d’estar al servei dels ciutadans. La “incapacitat laboral”, potser, no s’hauria de declarar només en els casos de malaltia.
