Sobre el maltractament dels conills davant la delegació territorial d'Acció Climàtica
Una protesta desesperada esdevé una exhibició dantesca de violència contra els animals, amb actituds medievals i amb una pancarta masclista i sexista.
El fet de desdir-se o eludir aquests fets vergonyosos que vàrem protagonitzar unes agrupacions de pagesos, en una acció de protesta davant la delegació territorial de la conselleria d’Acció Climàtica a Lleida, fa directament còmplice tota aquella associació o agrupació que no condemni de manera enèrgica i sense excuses l’exhibició de la violència gratuïta contra els animals.
Posat el cas que fins i tot hi hagués hagut algun infiltrat entre els manifestants o bé individus exaltats descontrolats, la resta d’associacions de la pagesia haurien de ser els primers a desdir-se, rebutjar i denunciar aquest comportament vergonyós. Si no ho fan, es perd tota legitimitat, que a hores d’ara està sota mínims.
Consegüentment, la imatge de la pagesia projectada és la d’un sector de la població totalment apàtic amb els drets bàsics dels animals, amb unes mancances greus de culturització i d’uns mínims exigibles en una comunitat democràtica. Tanmateix, aquesta generalització és injusta perquè hi ha tot un col·lectiu de pagesos que respecta la natura i els animals. Malgrat això, aquests individus que van protagonitzar els fets de l’altre dia tiren a terra la bona tasca que fa la pagesia, a més de demostrar unes mancances greus de com s’ha de canalitzar una protesta.
És per això que la pagesia, les associacions o grups que els representaven, o els qui hi donaven suport, haurien de ser els primers a condemnar i rebutjar tota mena de comportament violent i manifestar, també, el rebuig a una pancarta masclista i sexista que va aparèixer en un tractor dels manifestants. No cal dir que trobo lògic i esperable les denúncies que s’han presentat a hores d’ara davant de les instàncies jurídiques denunciant aquests fets.
No, no tot val en una societat democràtica. Per greuges que es tinguin, per desesperada que sigui la situació, sempre ha d’haver-hi una barrera entre el dret a la protesta i la barbàrie. La violència i els violents desacrediten qualsevol reivindicació i ho condemnarem sempre.
