El temps a les terres de Lleida
SR. DIRECTOR:
Hem deixat enrere el mes de febrer i no ens ha defraudat en la dita popular “sol de febrer emmascara com un calder”. Entrem de cap al mes de març i donarem la benvinguda a la primavera.
Tot fent memòria, recordo que el meu pare, en pau descansi, m’explicava que feia tant fred a Lleida que el riu Segre es congelava i els carros de l’època passaven per damunt del gel. Al carrer Major es formaven columnes de gel llargues i gruixudes acabades en punta, que produïen, per desgràcia, més d’una mort d’algú que li queia al cap. També el fred va causar la mort a més d’un soldat que feia guàrdia de nit a l’antic govern militar, situat a Prat de la Riba o a les casernes de Gardeny.
Està clar que tots aquests records són de molts anys enrere, però jo, en primera persona, com tota la generació nascuda els anys 70, he patit uns hiverns freds, amb boires gebradores, persistents, i fins a un mes sense veure el sol. Recordo els matins quan m’aixecava per anar al col·legi tot escoltant la meva estimada Ràdio Popular amb el programa “Ronda matinal” en què el locutor senyor José Luis donava la temperatura, quasi sempre sota zero. En aquells anys no era com ara, que a través del mòbil pots saber la temperatura al minut de qualsevol lloc del planeta, per posar un exemple, a Fonz (Osca). La gent tenia el seu termòmetre de mercuri penjat al balcó i la ràdio donava les temperatures d’altres llocs, no existia cap altra font d’informació.
Al sortir al carrer per anar al col·legi, havies d’anar ben tapat. La meva mare, en pau descansi, sempre em deia: “Fa un fred que pela”, i em posava un buf per evitar que segellessin les meves joves orelles i uns bons guants de llana per protegir les mans. Em fascinava veure els cotxes blancs pel gebre i molta gent fent l’esforç de rascar els vidres encara que els més previsors col·locaven un cartró al frontal per evitar la gelada diària.
Com a preàmbul de l’arribada de l’hivern, per Tots Sants, ja feia força fred, i precisament t’escalfaves les mans comprant una paperina de castanyes. En l’actualitat, celebrem la castanyada en màniga curta i, en ple hivern, puntualment, s’arriba a sota zero algun dia, però pocs. Quants dies de boira seguits hem patit aquest hivern? Reconec que el temps ha canviat. Estem patint un cicle càlid i sec, i no oblidem la falta de pluges generalitzades. A tots ens sona el canvi climàtic, ja qu és un problema global.
La manca de fred comporta problemes en el món de l’agricultura, el ritme de la natura i, fins i tot, amb les plagues de mosques i mosquits, que conviuen amb nosaltres tot l’any. Només espero que arribin les pluges i deixem enrere aquest hivern que no és hivern.
