correu
Parc juràssic a Correus
Anar a Correus és tota una odissea. Si tens temps i paciència està bé, així ja fas el dia. En cas contrari, només et serveix per potenciar aquesta preuada qualitat en perill d’extinció. Que sí, que ens fa falta treballar la paciència, però tot té un límit.
Després de la cua de rigor, m’adreço al taulell per recollir un paquet. “Va al nom del meu marit, però no ha pogut venir” (ell ja hi havia passat tres vegades abans però la cua, que arribava fins a mig carrer, l’havia dissuadit d’entrar). Mostro el justificant que m’ha enviat al mòbil, amb el seu DNI i el codi de barres per identificar l’article. Doncs no, no serveix. No me l’han volgut donar. Perdó: no me l’han pogut donar. “Els justificants han de ser impresos. Les normes són les normes”, em diuen.
I jo que em pensava que els dinosaures s’havien extingit. El que segur que s’ha extingit, ara, és la meva paciència.
