Pel Pau, l'Andoni i l'Igor

SR. DIRECTOR:

Divendres passat el Pau va sortir a sopar amb uns amics, dos joves bascos que havien vingut a passar el cap de setmana amb ell.

Al tornar, cap a les dos de la matinada, anant d’Ivars d’Urgell cap a Castellserà, quan van travessar el Rellevo, un camió els va arrollar. Van perdre la vida tots tres. I això, a part del xoc que va suposar al petit poble de Castellserà, va tornar a indignar la gent. I vam tornar a recordar. Si s’hagués fet la rotonda... Fa anys que es reclama la construcció de rotondes segures i ben senyalitzades, tant a l’encreuament de Castellserà com al de Penelles, i sabent que aquest punt de la C-53 és un punt crític on s’han truncat moltes vides, encara entenem menys per què no se’ns fa cas.

Perquè han de passar aquestes coses perquè tots reaccionem? Quanta gent més ha de morir perquè surti el projecte? El Pau era molt bon jan. Jove, treballador, boletaire... però sobretot feliç. I aquesta felicitat es va veure trencada una nit per la deixadesa de les institucions que no han pogut reaccionar a temps. No valen excuses perquè no són els primers que es deixen la vida en aquell punt. I no podem evitar que tornin, no podem ajuntar i reconstruir els bocins de tots els cors que han trencat sense voler, però el que sí que podem evitar és que torni a passar un fet com aquest. Govern, Foment, Mobilitat... sigui qui sigui.

Plantejeu-vos què val més, si una vida o una rotonda. Jo la resposta la tinc clara. Prou morts! Rotondes segures ja! Pel Pau, l’Andoni i l’Igor. I per tots nosaltres.