Mil gràcies, Miquipèdia

SR. DIRECTOR:

Ho podria dir mil vegades i em quedaria curt: gràcies, Miquel. En Miquel porta treballant a l’empresa 30 anys i es jubila. Tinc l’enorme responsabilitat de prendre el relleu en el seu lloc i, en els darrers mesos, hem estat treballant braç a braç.

El Miquel s’ha guanyat el retir, però no vol marxar i, simplement, tancar la porta. Vol, perquè ell és així, que la feina que ha estat fent continuï tirant endavant de la manera més eficient possible. Podria marxar, perfectament, amb un “adeu” i un “aquí us quedeu”, però el Miquel és d’aquelles persones, com molts treballadors de la vella escola, que consideren que la seva feina no acaba el dia de la jubilació i tenen una espècie de responsabilitat amb el futur del departament que ocupen. La seva implicació és indiscutible però la seva memòria és brillant, d’aquí que s’hagi guanyat el sobrenom de Miquipèdia. Treballem amb més de mil expedients i només cal dir una adreça o un nom perquè ens faci un resum de com està l’informe.

Sr. Director, si em permet, m’agradaria dirigir-me al Miquel directament: saps on soc, saps el meu horari, jo tinc el teu número de telèfon i sé que me l’agafaràs sempre. M’hi deixaré la pell, perquè sé que en els teus moments de descans pensaràs si tot rutlla al departament.

Miquel, descansa, desconnecta, si pots, i gaudeix: t’ho has guanyat. Mil gràcies, Miquipèdia.