Isabel la Catòlica

SR. DIRECTOR:

A la vista del debat i de tots els episodis que han ocorregut al llarg d’aquest, quan el Sr. Ramón Tamames ha exemplaritzat Isabel la Catòlica com a gran dona, m’ha semblat un comentari amb una sensació un xic anacrònica.

És evident que en la seva època fou una persona molt influent. Fou filla de reis, amb totes les possibilitats que això li conferia, i li va facilitar l’escalada per situar-se com a reina, encara que a base de plans i intrigues un xic obscures. En els nostres temps d’estudiants, quan arribàvem a l’apartat dels reis mal anomenats Catòlics, es feia només alabant els seus encerts, que també en van tenir. Com a molt transcendent, el suport a Colón perquè descobrís un nou món que va resultar ser Amèrica. La història més imparcial l’ha desmitificat per tota la sèrie de les males praxis que va viure des de la seva arribada al tron, el seu matrimoni, la Inquisició, expulsió dels jueus, Torquemada, etc.

Opino que en el seu comentari ha faltat un xic de modernitat. Sense anar tan enrere i situar-nos al segle XV, es pot encarar l’exemplaritat de les dones d’una manera més actual. Si vol parlar de dones importants i influents, té exemples molt propers de dones caps d’estat, governadores, científiques de nivell mundial i moltes altres més en diferents disciplines que s’han fet un lloc molt reconegut i, la majoria de les vegades, han estat provinents d’entorns familiars humils però dotades de grans inquietuds personals.

La capacitat de les dones està avui més que contrastada i totes són dignes d’estar exemplaritzades. Només cal que se’ls doni la visibilitat i les oportunitats que es mereixen.