Descansi en pau, Lluís Muixí

SR. DIRECTOR:

Fa pocs dies els mitjans de comunicació van haver de comunicar una notícia d’un dels pastissers que els que estimem Balaguer segur que coneixem. Us parlo del carismàtic i mític Lluís Muixí. Una vida dedicada al seu ofici: pastisser i mestre. Em recorda gent entregada que, com per exemple, el meu padrí Peret ens va deixar i que encara tinc records d’ell que com a pagès i agricultor: em portava a fer l’habitual compra de panellets o de productes de la seva pastisseria, on ens tractaven molt bé. El meu padrí coneixia molt el Lluís Muixí i recordo quan me’l va presentar en diverses ocasions.

Quins records, quan va iniciar la seva trajectòria a la pastisseria de la plaça Sant Jaume i, posteriorment, de tant èxit, cap a la plaça de la Sardana de la ciutat, sempre amb un somriure a la boca i amb ganes que tota la clientela fos servida amb pastissos i mones, que eren elaborades amb molt carinyo i vocació, justament igual que el meu avi amb la professió de pagès.

S’ha de reconèixer que el Lluís Muixí era un veritable geni de la pastisseria i va arribar a fer durant la vida milers de mones per a gent que venia d’altres comarques. També ho era per la gran habilitat en la confecció de figures dolces i de xocolata, amb obres dedicades a

Mario Moreno Cantinflas, una obra que va continuar amb genis com Salvador Dalí o personatges com Kiko Ledgard o Lloll Bertran, religiosos rellevants com el Papa Joan Pau II, del món esportiu com Johan Cruyff, Arantxa Sánchez-Vicario i Miguel Induráin, i de la gastronomia com Alberto Chicote i Karlos Arguiñano. També va focalitzar l’interès en obres patrimonials i culturals com la Sagrada Família i la Pedrera de Barcelona, o el nostre Sant Crist de Balaguer, el patró de la ciutat. Era un veritable geni.

Com a balaguerí que el va poder conèixer durant tota la vida, puc recordar perfectament l’empatia de cara a la clientela, la seva generositat i passió per la tradició de les mones de Pasqua i sobretot per la seva creativitat, que superava l’excel·lència i era considerat i sempre serà considerat un geni. Al cel descansi. T’estimàvem molt i et trobarem molt a faltar, sobretot nosaltres, els que et coneixíem. La capital de la Noguera sempre serà la ciutat del pastisser Lluís Muixí.

En nom meu i de tota la meva família i amics que et coneixíem, preguem perquè descansis en pau eternament, amb el desig de recordar-te cada any visitant el teu museu, amb la intenció de visualitzar tot el que vas fer per al teu ofici, per als teus alumnes, i en general per a la gent de Balaguer.