Sis cases de Vielha

SR. DIRECTOR:

Soc un dels veïns de les sis cases situades davant el Parador de Vielha a què l’ajuntament de l’esmentada localitat no permet l’accés a la xarxa municipal d’aigua potable. L’ajuntament de Vielha nega l’accés a un bé de primeríssima necessitat a un grup de ciutadans sense causa que ho justifiqui. En el meu cas, per tractar-se d’una segona residència, el problema, sent greu, és menys rellevant que per a les famílies amb nens petits, que vivint allà tot l’any s’enfronten a problemes i complicacions recurrents per poder disposar d’aigua amb unes mínimes garanties.

Sembla una història de ciència ficció que l’any 2023, en una localitat del Pirineu que registra precipitacions mitjanes al voltant dels 1.000 mm/any, que té fonts obertes durant tot l’any i que disposa de prou infraestructures per proveir d’aigua tots els seus habitants, es negui a subministrar aigua potable a alguns dels ciutadans que hi viuen. Deixin que els digui que la causa de la negativa es resumeix en la inoperància d’un grup de subjectes que no entenen el que és un problema greu de la ciutadania i que és incapaç de donar solucions àgils a problemes urgents en el marc del seu deure fonamental com a empleats públics.

La qüestió és senzilla: famílies (algunes amb menors al seu càrrec) sense accés a la xarxa municipal d’aigua. Les esmentades famílies s’han ofert a sufragar els costos de la portada d’aigua des de l’últim punt de subministrament existent en l’actualitat a Casau fins als habitatges afectats, de tal manera que l’esmentada actuació no generi un cost per a les arques municipals a canvi d’agilitzar tot el procés, que, com dic, respon a una urgència evident. Insisteixo, no es tracta de determinar on és la línia del que competeix a ciutadans i ajuntament, sinó de donar solució a un problema seriós, i per a això, en aquesta ocasió, els ciutadans afectats s’han bolcat amb l’única finalitat d’ajudar a solucionar el problema existent.

Els enganys i excuses de l’ajuntament han estat diverses i acolorides: que si no hi ha prou aigua per a tothom, que si estan legalitzant un nou dipòsit (pel que sembla fa més de 6 anys que intenten legalitzar un dipòsit), que si les cases afectades no tenen dret a aigua municipal (malgrat que paguem taxes d’aigua i escombraries des de sempre), etc. Aquestes són les que més m’agraden per absurdes. Una altra anècdota en aquest disbarat és que el mateix ajuntament de Vielha ens va dir que féssim un projecte per aprovar la portada des de Casau fins a les cases i, encara que el vam presentar l’agost de l’any passat (al nostre cost), l’ajuntament no l’ha aprovat encara.

El diagnòstic: un equip gestor suposadament al servei dels ciutadans que és incapaç de donar solucions àgils a problemes greus malgrat que compta amb tot el suport dels ciutadans afectats. Què és el que falla? És evident: la ineptitud de l’esmentat equip gestor, que està demostrant no saber valorar el que és una necessitat imperiosa de part de la seua ciutadania, que manca de l’esperit de vocació pública necessari per donar una solució àgil i que és aliena a tot esperit crític (propi i de tercers). Em pregunto, davant d’aquestes circumstàncies, per a què serveix aleshores aquesta gent.