La rambla de Ferran

Des de petit que vivia a la rambla de Ferran, mai l’havia vist tan esplèndida i plena de vitalitat com aquest passat Sant Jordi. Un triomf per als vianants en detriment dels vehicles que, tot i això, van discórrer pels carrers propers sense gaire conflictivitat.

Se sap que la Paeria té previst dur a terme una remodelació d’aquest important vial, però la ciutadania ignora que és el que es pretendrà fer, i el que es tem és que a l’hora de la veritat ens trobem amb un nyap més dels que ens té acostumats la Paeria, perquè, com se sap, mai es consulten i consensuen els projectes que l’ens municipal duu a terme. I, és clar, normalment, quan es tracta d’una obra d’envergadura mal dissenyada (o de mal gust –només cal recordar certes places–), la pífia sol ser irreversible, i els lleidatans, ens l’hem d’empassar tant si volem com si no.

Això no passaria si en lloc d’un disseny i projecte adient, engendrat en un despatx i executat posteriorment per l’equip municipal de torn, s’exposés prèviament a informació pública i sotmès a votació popular i amb recolzament d’entitats cíviques, i no haver de lamentar-nos posteriorment pel desgavell urbanístic que moltes grans obres suposen, per l’esguerro de la nostra ciutat.

Ara que hi som a temps, sempre recomano als nostres polítics (i més ara que han de fer-nos les propostes municipals de cara a les eleccions), que diguin i incloguin en llurs programes què és el que tenen pensat sobre la rambla de Ferran. Vianalitzar-la del tot no cal, però el que s’ha vist per la diada de Sant Jordi crec que podria fer pensar els que en dissenyaran el futur. Per una vegada, m’agradaria com a lleidatà, sentir-me cofoi de viure en una ciutat que s’ha sabut modernitzar com cal.