Carta a la nostra germana Mari Carmen

SR. DIRECTOR:

En un interval de poc temps he perdut dos germans: en Manolo i ara l’estimada Mari Carmen. La Maria Àngels i jo estem desolats i tristos. Ens has deixat un buit difícil d’omplir. La mort d’un familiar és possiblement una de les experiències emocionals més complicades que a vegades hem d’afrontar. La mort d’un ésser estimat com una germana i de forma tan precipitada és molt difícil d’assimilar i d’acceptar; ens entristeix molt i ens porta dolor, solitud i pena.

Mari Carmen, no has tingut una vida fàcil. Vídua des de fa molts anys, has hagut de treballar i fer molts sacrificis per tirar endavant la família de tres fills (José Manuel, Xavier i Sandra), però has lluitat com una lleona per la teva família per tirar-la endavant, amb molt treball i sacrifici. Ningú t’ha regalat res. Ets un exemple de vida. Tot un referent. 

A vegades et comentava: Mari Carmen, has de gaudir de la vida perquè sempre l’has entregada exclusivament a la teva família. Altres vegades et criticava la falta d’autoconfiança en tu mateixa. Mai has valorat prou els grans valors, virtuts i principis que sempre t’han rodejat. No has estat conscient de les teves grans capacitats.

Per altra part, sempre t’he admirat, per la teva discreció, senzillesa, honestedat i generositat amb els altres, espontaneïtat, educació i a vegades has sigut una mica ingènua i pessimista. Sempre has estat una persona sincera, recta, que et diu les coses com són, i aquestes persones autèntiques s’estimen més que aquelles que només et diuen allò que tu vols escoltar. Perquè en el regnat de la hipocresia, la sinceritat és la gran incompresa. Perquè vivim en una societat que ens exigeix sinceritat, però són molts els que s’ofenen si diem la veritat.

Tenies moltes ganes de viure, mai mitigades per la malaltia i pels contratemps mèdics, que no et van fer deixar de ser aquella dona que va saber entendre que la major i millor fortuna és precisament viure. Viure amb dignitat. Lamento profundament no haver tingut una relació més estreta, haver parlat més amb tu i veure’ns més sovint. Perquè no hi ha major consol i lloc més reconfortant que les abraçades d’una germana. Ara sé que ens enviaràs abraçades des del cel.

La mort mai la podem entendre, perquè ens treu els que estimem, ens amarga la vida, ens causa una ferida i una cicatriu que ens dol tota la vida. La mort ens arriba sense ser invitada, apaga el nostre somriure, deté el nostre cor i enfosqueix les nostres mirades.

Però la teva mort no ens pot arrencar els records, anècdotes i les vivències ni el nostre passat. Tampoc ens pot arrencar els nostres somnis, experiències que vam compartir ni el nostre amor, que és el gran lligam entre les persones. Ja no estàs al nostre costat, però els records romandran i seguiran vius sempre que els mantinguem en la nostra memòria.

Sempre has estat una persona molt acollidora i tenies les portes obertes a tothom que venia a casa teva, i sobretot si venien familiars o amics d’Ontinyena, el poble on vas néixer i que tant estimaves, perquè eren les teves arrels. Sempre pensaves en la teva gent i desbordaves felicitat quan trepitjaves la localitat, perquè trobaves afecte i amor.

Ara Ontinyena plora per tu. Aquest afecte pel poble el compatibilitzaves amb l’estima que senties per la teva ciutat de Lleida, on has viscut una gran part de la teva vida.

No puc expressar tot el dolor que sentim en aquest moment, però estic convençut que tu vols que siguem feliços. Deixarem de plorar, perquè les llàgrimes ens poden impedir veure’t i comprovar tot el que ens has deixat. Tu has estat un regal per a nosaltres. Et prometem que deixarem la tristesa al costat i el nostre cor s’omplirà de l’amor que vam compartir, de records, de la teva presència invisible. Continuarem somrient, obrirem els ulls, estimarem i seguirem.

Els teus fills, nets, germans i família estarem sempre amb tu. Diuen que les persones només moren quan se les oblida, i això no passarà mai amb tu, Mari Carmen. T’estimem i et trobarem a faltar. Gràcies per haver estat la nostra germana i mare.