La sequera ens afecta a tots

SR. DIRECTOR:

Aquests dies, especialment a l’oest de Catalunya, nombrosos mitjans de comunicació parlen del tema de la falta d’aigua. A les àrees metropolitanes, on la densitat de pagesos és zero, crec que no se’n parla o se’n parla poc. Sense cap ànim de construir un discurs d’odi cap al turisme o cap a la gent de l’àrea de Barcelona, el sector urbà pensa: “A mi no m’afecta, tindré aigua a casa i la meva nòmina la continuaré cobrant com sempre. Estic salvat.”

La meva padrina deia que la gent té diners per al que vol. Hi ha diners per salvar els bancs, per omplir les piscines i garantir que el turista es pugui banyar, per regar camps de golf o gespa urbana, per pagar un subsidi als que no tenen ganes de treballar... i així faríem una llarga llista. Però no hi ha hagut mai una aposta decidida de l’administració per modernitzar el reg i fer la gestió de l’aigua més eficient: 0 euros, que cadascú s’espavili. Els pagesos no se salven mai, sempre reben, sempre són l’ase dels cops.

Ras i curt: eren el 3% dels vots abans de la sequera i ara, després de la desfeta d’aquest estiu, que amb prou feines arribaran a l’1,5%, encara interessaran menys. Els polítics els menystenen de manera ofensiva: sí, sí, si tens raó, però no puc fer res de res.

El sector agrícola i ramader està ja dins del col·lapse, i això ens afectarà a tots. Sí, ho heu llegit bé, a tots. Les conseqüències en l’economia per a Ponent són evidentíssimes. Penso que hi ha una altra derivada de la qual poca gent parla: si els pagesos pleguen, qui produirà els aliments per a les persones i els animals? Haurem d’acabar comprant-los al Marroc o la Xina a preu d’or i plens de pesticides sense control? Si els preus del menjar pugen sense control, s’acabaran les distraccions, de casa al treball i del treball a casa? I és que tothom té el costum de menjar tres vegades cada dia.

Les conseqüències de perdre la sobirania alimentària seran devastadores i m’esgarrifo només de pensar en aquest escenari.