En record d'en Xavier Garcia Albero

SR. DIRECTOR:

Vaig tenir la sort de compartir la docència amb el teu pare, en Ramon Garcia, fins a la seva jubilació, un grapat d’anys. Després, tu vas arribar acabat de graduar, amb l’experiència prèvia pel teu pas per l’Esplai Epis, on vas marcar amb encert molts joves en les activitats de lleure i l’educació envers els principis identitaris i formatius de la nostra comunitat del Col·legi Episcopal. Posteriorment, vas entrar a formar part del claustre de professors de Cicles Formatius, on vam coincidir fins a la meva jubilació. En aquest període em vaig adonar de la teva vàlua, el teu mètode de treball, sempre obert als joves, treballador incansable sempre disposat a fer quelcom, implicat en molts i diversos escenaris. El voluntariat formava part del teu ADN, com és el cas de l’activitat solidària al poble de refugiats sahrauís de Tindouf. Vas marcar una especial dedicació a les teves tutories, en què la teva petjada va quedar en el record dels alumnes que van passar per l’aula. Ara, el Col·legi Episcopal queda orfe, no tinc paraules per expressar el gran buit que deixes, crec que costarà temps omplir-lo. Voldria, per acabar, expressar el meu sentit condol als teus pares, germans, fills i a la Mònica, la teva esposa i companya també del Col·legi Episcopal. Allí on siguis, rep una forta abraçada. Et trobarem a faltar.