Xavi, no t'oblidarem

SR. DIRECTOR:

Dimarts a la tarda vam acomiadar el Xavi. Massa aviat, no tocava. Amb la catedral plena, impactava el sentiment que molts sentíem en aquells moments junts en el record.

Malgrat tot, la mort forma part de la vida, ens acompanya en cada moment i mai estem preparats, per molt dura que sigui quan arriba.

Crec que allà a dalt segurament necessitaven algú de molta vàlua, empenta i superresolutiu com ell, per poder organitzar menjadors, extraescolars, esplais, casals, per a moltes nenes i nens petitons, adolescents, monitors i monitores i directors i directores, a qui també ens ha deixat de manera precipitada, ja que encara, per llei de vida, sembla que no tocava. No puc comprendre-ho de cap altra manera i pensant, ja no en el cos, sinó espiritualment, em reconforta i em dona molta pau.

Penso, escric i parlo en veu alta per ajudar algú altre que se senti igual.

Xavi, no t’oblidarem. Mai!