correu
Aclariments sobre la meva dimissió com a director de l'IEI
A la vista de les informacions aparegudes sobre la meva dimissió, crec que cal puntualitzar algunes qüestions que no responen a la realitat:
1. Pel que fa al concurs en qüestió, jo vaig formar part del tribunal i hi vaig fer les meves aportacions de manera transparent, potser massa i tot, pel que sembla, per tal d’ajudar a arribar a una resolució justa.
2. Entrant en el tema de la meva suposada “interferència”, he de dir que ja he format part d’altres tribunals anteriorment (difícilment es pot “interferir” sent-ne part), sempre sense la més mínima incidència, i sempre amb l’objectiu final de garantir que la persona escollida fos la millor i amb el perfil més adequat per a la plaça a cobrir, com en el cas que ens ocupa, on també vaig formar part del tribunal, respectant en tot moment la confidencialitat exigible a les deliberacions internes, que serveixen per arribar a unes decisions finals consensuades, per a les quals s’accepten i descarten opinions i propostes d’uns i altres.
3. Des de novembre de 2019 he exercit com a director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en una etapa especialment complicada, pandèmica, i en la qual ha calgut recórrer a la imaginació per mantenir viva la cultura. Al llarg d’aquests anys, hem treballat per obrir la institució a tota la ciutadania i per dotar-la d’uns nous estatuts, adaptats a la realitat cultural i social del segle XXI, com a plataforma de desenvolupament per als anys venidors. Per a mi ha estat un honor poder desenvolupar aquesta feina, sempre sota els principis de democràcia, igualtat, legalitat i transparència, i de la qual em sento orgullós.
Espero que aquest text contribueixi a posar llum sobre unes informacions molt poc ajustades a la realitat, esbiaixades o tendencioses, que no fan altra cosa que posar en qüestió la meva honorabilitat personal i com a funcionari, la qual penso defensar per tots els mitjans al meu abast, inclosa la via penal, si fos el cas, contra aquells que llancen o alimenten injúries, amb l’aval de quatre dècades de dedicació al servei públic i en defensa pròpia i dels meus, que no mereixen tanta falsedat.