Mama i papa, no m'expliqueu contes, només...

SR. DIRECTOR:

Mares i pares que creuen estar preparant els seus fills excel·lentment perquè siguin ciutadans i ciutadanes d’aquest futur millor en què regni la pau, l’amor i el reciclatge a partir de la lectura de contes, llegiu amb atenció. No és intenció de l’article restar potencial a l’ús pedagògic del conte, més aviat es qüestiona si l’educació en valors a partir d’una selecció de contes ja és, per si mateixa, suficient. Evidentment que el conte és una eina a partir de la qual els infants poden dur a terme l’aprenentatge de valors, però per si sol no funciona. Al conte i al comentari de text recomanat per a mares i pares a la darrera pàgina se li ha de sumar la conversa llarga, sucosa i estesa de l’adult amb el nen o nena de les experiències esdevingudes al llarg del dia. Si el meu compromís com a mare o pare és educar el meu fill en el valor del respecte a la diversitat i desenvolupar una actitud inclusiva amb les persones amb discapacitat intel·lectual, no he d’acudir tan sols a la lectura de l’aneguet lleig. També cal respectar-les i valorar-les a la vida real.

Aquest és el cas d’alguns pares i mares que, lluny de ser un model a seguir quant a actitud inclusiva, expliquen contes de Jorge Bucay per desenvolupar l’estima cap als altres. A vosaltres es dirigeixen aquestes paraules: Pares i mares abonats als contes, és urgent fer autocrítica i passar de llegir contes amb final educatiu a viure una vida amb propòsit, el propòsit de la societat inclusiva on les persones amb discapacitat intel·lectual en formen part i també són el present i el futur.