En record de Ramón Llaurador Botí
SR. DIRECTOR:
En Ramón Llaurador Botí va néixer a l’Albi l’any 1937, fa 86 anys. Era pagès i ramader; militant de la Unió de Pagesos des de 1975 i militant socialista des del 1978. Va ser alcalde de l’Albi durant dues legislatures, de 1983 a 1991, i conseller comarcal també durant dues legislatures, de 1991 a 1999. El Ramón, durant els darrers anys de la dictadura, va treballar i col·laborar estretament amb els grups que arreu de la comarca de les Garrigues varen organitzar i participar en la fundació de la Unió de Pagesos. Fou una persona molt activa en les lluites per aconseguir millorar la situació dels pagesos oliaires implicant-se en l’activitat cooperativista i en els moviments polítics clandestins que a poc a poc es varen anar definint i concretant en la militància partidista. El Ramón va ser un gran activista en les primeres eleccions democràtiques de 1977, recolzant el PSC Reagrupament. Poc després va militar en el ja constituït PSC. En les primeres eleccions municipals del 1979, va organitzar conjuntament amb el grup local de la Unió de Pagesos la candidatura independent progressista, que va guanyar les eleccions, de què va formar part. En les eleccions municipals de 1983 i 1987 va presentar-se de cap de llista pel PSC i va obtenir majoria absoluta en les dues convocatòries. Va treballar per aconseguir importants equipaments municipals com el Casal del Poble i un embassament en el riu Gorg que va garantir l’aigua del municipi; va continuar la pavimentació de molts carrers i va iniciar els tràmits per la devolució del castell al poble, llavors propietat dels barons de l’Albi.
En les següents legislatures va resultat escollit regidor i va ser conseller comarcal, treballant sempre en l’àmbit de la Comissió d’agricultura del consell. Va estar sempre compromès amb el socialisme democràtic, participant activament de la vida del partit i en totes les campanyes electorals i congressos de l’organització. Va ser un apassionat per la seva família, esposa, filla i nets. Va saber-los transmetre el seu compromís social i polític. Durant els darrers anys, fins i tot amb les dificultats per la seva malaltia, no va deixar mai de treballar pel partit i estava preocupat per la situació política del país. Però sobretot, tal com transmet la seva família i la seva filla, la Maria, més enllà de la seva tasca política, el Ramón era una bona persona, que ho va fer tot mogut sempre amb els principis i els valors de la justícia i estima al pròxim. Des d’aquest record, només resta desitjar-li que descansi en pau.
