L'Escola de Ponts, a l'estil pontsicà!

SR. DIRECTOR:

Doncs sí, el passat divendres 16 de juny durant la tarda i vespre el poble de Ponts respirava a festa, una festa en la qual des de l’Escola es volia implicar molta gent, que no només fossin de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, personal no docent i mestres del seu claustre, sinó també aquells que estimaven l’escola, que també havien ajudat a escriure la seva història ara ja de cinquanta anys i per tant amb tot un bagatge per recordar i celebrar, deixant de costat els moments difícils i recuperant els molts moments bons que en les seves aules, en els seus passadissos i en els seus patis han viscut molts pontsicans i pontsicanes. Darrere una gran festa hi ha un element al qual li toca pencar perquè sigui un èxit, i en aquest cas no ha fallat l’equip directiu, personal administratiu i de serveis, els mestres i com no l’AMPA, que han sumat esforços i molta dedicació per regalar els gairebé 400 assistents al sopar, i a les altres activitats, que omplien un dels patis de l’escola. Una Diada per recordar i agrair, i com a colofó un esplèndid sopar, amb un gran servei per a tants comensals.

Però no puc deixar de referir-me a l’altre element molt i molt important perquè tot tingui més vivència i encant, i aquestes són les persones que hi van participar. No sé si contagiats de la màgia del mag Reivax, o la música del grup de joves Punts Suspensius, o les fotografies de record del bon amic Agustí, però hi havia un caliu que abrusava el cor i l’esperit, i no venia només del cava que compartíem, venia de la gent: dels antics mestres que hi van assistir, dels alumnes que van fer seva la festa i dels papes i mames que van saber, per un dia, fer del pati de l’escola dels seus fills el seu pati, amb abraçades, cants, balls, brindis... vaja, com els nens i nenes que molts portem a dins.

Alguns us preguntareu, llegint l’enunciat de la carta, i què és “l’estil pontsicà”?, doncs l’acabo d’explicar: d’una festa que podria ser més de compliment, de perquè toca i ja està, fer-ne una gran celebració, on tothom es pogués sentir protagonista principal i no secundari. Gràcies a la Comissió Organitzadora per ajudar-me a estimar no només un estil educatiu, no només un centre i uns anys de la vida en ell, sinó per ajudar-me a estimar a través de l’escola un poble i la seva gent. Per això agraeixo que l’escola i l’institut no tinguin un nom concret d’un personatge, d’un lloc geogràfic, d’un... es diuen Escola de Ponts i Institut de Ponts i amb el nom ja inclouen tants pontsicans i pontsicanes que potser no surten als llibres, ni als buscadors d’internet, però que han fet de Ponts i dels seus centres educatius uns llocs genials, que poden celebrar no només els 50 anys, sinó a cada curs la bona feina que fan, amb la complicitat i l’ajuda de tots nosaltres.