Protocols incomplerts
SR. DIRECTOR:
El dilluns 19 de juny del 2023 hi va haver una manifestació de queixa pel funcionament del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El curiós de tot això és que ho desconeixia, però el que sí que puc dir és que a casa nostra també en som víctimes. Soc pare d’una criatura que cursa 2n d’ESO al centre de Jesuïtes Claver de Lleida. Porta dos anys sent víctima de bullying per part de nens d’aquest centre, que, d’altra banda, no en són culpables del tot; ho són els pares que els estan educant. Nosaltres, que ens considerem una família assenyada, hem anat aguantant la situació mitjançant el reforç positiu al nostre fill, fins al punt que la situació va ser insostenible a nivell psicològic. Un cop succeït això, vàrem demanar ajut al centre.
En una primera reunió, els responsables del centre, del perfil de persona que els agrada escoltar-se a ells mateixos i que s’omplen la boca de magnífiques eines per afrontar aquests tipus de situacions, ens asseguren que s’activarà el protocol d’assetjament escolar i que el menor estarà en tot moment auditat, i tot anirà acompanyat de reunions amb la psicopedagoga del centre i altres promeses de caràcter electoral que mai es van complir. Davant d’aquesta inacció i menfotisme, el nostre fill anava patint i tenint absències reiterades al centre per la por a les represàlies dels nens. Per això fingia febrícules, malestar i qualsevol cosa que un nen es pot treure de la seva particular imaginació per no assistir al centre pel pànic que això li genera. Davant d’aquesta situació, es contacta amb el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la inspectora M.S.M. ens atén i reconeix que s’hauria d’haver activat dit protocol. Tot, en un principi, sembla que canviarà i que ens ajudarà, però la retòrica gira envers que un ordinador és qui gestiona el canvi de centre d’alumnes, i que és molt difícil fer un canvi. No obstant això, ens ofereix directament canviar al centre Terraferma. Quina contradicció, ho fa la màquina, com acabava de comentar. Això va acabar aquí. Tota la raó per a nosaltres però cap acció, això sí, més electoralisme, boca plena de contingut i accions a realitzar: paraules buides. Aquest, recordo, és el mecanisme de control dels centres escolars dels nostres fills que ha de vetllar per un correcte funcionament i actuar en cas de detectar disfuncions.
Després d’uns dies prudencials d’espera i d’entregar un informe psicològic del menor, la contesta se centra en el fet que manca el número de col·legiat del professional, però res del contingut d’aquest, que aconsella que es canviï immediatament al centre de procedència, on se sentirà més segur: el col·legi Episcopal de Lleida, que, d’altra banda, no té cap inconvenient a rebre el menor de forma immediata, tot el contrari, actua activament per ajudar-nos. El dia 19 de juny del 2023 rebo un mail en què la inspecció tanca l’expedient sense cap solució, sense cap explicació de les gestions del Claver, per no haver activat el protocol. Ens deixa de banda i ens acomiada a la nostra sort de les llistes d’espera i de la burocràcia informàtica abans esmentada, això sí, torna a recordar que el Terraferma és possible, i que quedi clar que no tenim res en contra d’aquest centre. El mail és fred i quirúrgicament concís, com si l’hagués escrit el maleït ordinador, l’empatia dels zeros i uns.
L’ens, per vetllar pel bon funcionament dels problemes dels centres escolars, on els nostres fills passen la majoria dels dies, l’estament que ha de posar ordre en aquest desgavell, es transforma en entrebanc per a la solució que uns pares, que estan patint, haurien aplicat en pocs dies. La canalla segueix patint, els pares en total indefensió i aquí no ha passat res perquè l’expedient està tancat. Això sí, no et descuidis de pagar la mensualitat escolar, perquè llavors sí que crides l’atenció del centre... Molta sort als nostres fills que estan patint aquestes situacions, vetllem pels nostres i estiguem atents a les seves necessitats psicològiques perquè, després, per desgràcia, hem de llegir i veure a les notícies menors que perden el cap, o la vida.
