Una indústria esfumada

SR. DIRECTOR: Junedenc absent que soc, a mi, Pere-Albert Barrufet i Lahuerta, de Cal Esquerrer i Salo, m’ha fet molta patxoca i emoció llegir l’Albert Gonzàlez en la seua crònica periodística sobre Una indústria esfumada. De debò, molt interessant.

Hi voldria afegir que jo recordo molt bé la feina de pagès i del tabac, i que no m’agradava gaire. També recordo que un dels introductors en el tema –no sé si és cert era un andalús de Màlaga que vivia al passatge de Cal Torres, discret i molt callat. Fou l’iniciador i productor dels caliquenyos, és a dir, el seu difusor fora i dins del poble, ultra la família Castelló, d’arrels fragatines, com els Lahuerta de Cal Salo, entre altres que no recordo, puix la memòria em fa figa. 

Com a epíleg, desitjo tota mena d’èxits i assistència a la propdita exposició, que, si més no, Adenui –nom poètic de la meua nostàlgica vila–, a més de pudor i contaminació, també produeix per ventura memòria, cultura i esbarjo.