Carta d'un net a la seva iaia

Sr. Director: Ara ja soc gran i no recordo haver-te dit mai com d’orgullós estic de tu, de vosaltres, Malgrat que l’avi va morir, tinc molts records de vosaltres, de ben petit ja hi éreu, els pares treballant i vosaltres a qualsevol hora per portar-me al col· le, a les activitats, els berenars al col·le amb vosaltres, els dinars, els sopars, i em vaig fent gran i tot això ja va quedant en un terme passat. Teniu uns valors que a mi m’agraden, jo també els he aconseguit, penso.

Em vaig fent gran, ja soc capaç de prendre decisions, ja fa temps que treballo, he fet els meus estudis, ja soc gran. Avi, iaia, he canviat, de portes enfora puc semblar el mateix, però en el meu cor no soc igual. Us vaig menysprear quan l’avi va morir, ja fa anys que ni us felicito per Nadal, ni us vinc a veure, ni et truco per telèfon per preguntar com estàs, si et convé res, quan tu, vosaltres, m’ho vàreu donar tot.

No vaig assistir a l’enterrament de l’avi, el meu avi. Tinc excuses, en puc posar moltes, iaia. Possiblement em caso i no t’ho penso dir, per què? Et vull fer mal, no soc igual, no vull parlar amb tu, iaia, la meva iaia, i tot allò que em vas donar desinteressadament, allò que és tan i tan gran amb quatre lletres, AMOR , allò no val res, no té valor.

Iaia, no soc no soc jo, no et vindré a veure, ni preguntaré per tu. El dia que deixis aquest món, no vindré a acomiadar-me, perquè, iaia, no soc jo.