Comiat

SR. DIRECTOR:

Feia molts anys que l’Abdoul era al poble, va arribar que era un nen com tants, massa jove, massa sol; tots érem “jefe” o “jefa”, saludava amb un somriure, a vegades jugava a futbol amb els nens... Quan bevia, havíem après a evitar-lo, no es deixava ajudar. Altres vegades només calia esperar que li passés l’efecte i tornes el noi del somriure.  

El que va passar la nit de Sant Joan a Gimenells ningú ho podia preveure.  La impotència de tots mirant la foguera sense poder fer res per salvar-lo és una sensació que està costant molt de pair. Molt jovent i canalla ho van veure tot.  El poble es va bolcar i vam recollir els diners per a la repatriació en pocs dies, però ens ha faltat fer un acte de comiat, donar-nos un espai per a la tristor per poder tancar el dol. 

Ara que ja ha passat un mes, vull aprofitar aquest racó per dir el meu adeu i fer arribar una abraçada molt gran sobretot a la seva mare. Com a mare no em puc ni imaginar el seu dolor. DEP.