Capvespre a l'Eix Comercial
SR. DIRECTOR:
A Lleida gaudim d’un llarg Eix Comercial que des d’antuvi ha estat també el centre vital i social de la ciutat, tanmateix avui en dia, un cop tanquen al capvespre i festius –i més ara a l’estiu– les portes i les persianes els establiments comercials, l’espai es buida progressivament, oferint de sobte una imatge d’inseguretat i també de deixadesa, per la brossa acumulada en espera de l’actuació dels serveis de neteja, que acaba convertint-lo en un lloc hostil i poc atractiu tant per els ciutadans locals com per als visitants. Quan adés i en altres localitats, aquests espais centrals en aquestes hores són propicis per a l’esbarjo i la trobada. De raons n’hi ha moltes i variades, la climatologia no ajuda, tanmateix l’expansió de la ciutat i les modes han generat nous centres de trobada, com ara la Zona Alta o Cappont, però mes enllà d’això hi ha un fet diferencial que és si més no sorprenent, ja que quan arriben les nou hores del vespre la majoria de terrasses obertes durant la jornada comercial s’afanyen a tancar, al llarg de tot l’Eix, tant se val si són a la plaça de Sant Joan, Paeria, Catedral, carrers Major, Sant Antoni, Magdalena etc., no sé si en base a uns horaris fixats per les ordenances municipals o com a lliure albir dels propietaris dels establiments, per garantir els horaris de descans dels empleats. Malgrat això, si romanguessin oberts un parell o tres d’hores més, podrien servir de pol d’atracció tant per als ciutadans com per als turistes accidentals per gaudir de les hores més fresques del dia al cor de la ciutat. Potser això sol no és suficient per revitalitzar dit espai, i àdhuc també cal vetllar per descans dels ciutadans, però un perllongament del l’horari de tancament de les terrasses sens dubte ajudaria a optimitzar-lo. Sé que estic qüestionant unes activitats privades que es mouen per les lleis del mercat, al mateix temps soc conscient que tot està condicionat per moltes traves administratives, les ordenances han d’aplicar-se amb criteris que faciliten la convivència i erradiquin les actituds incíviques, però a vegades cal tenir flexibilitat per desenvolupar-les. De fet, Lleida pateix una sèrie d’inèrcies que fan que activitats lúdiques i comercials que en altres llocs tenen èxit aquí llangueixen i desapareixen. No en sé les raons, poden ser múltiples i cal analitzar-les, però el teixit social se’n ressent i s’empobreix, i no tot es qüestió, encara que també, de la minva evident del poder adquisitiu i del nivell de rendes.
