Lo Baratillo, les dos cares d'una moneda
SR. DIRECTOR:
Com molts lectors, vaig llegir amb sorpresa i consternació la decisió del nou consistori d’Artesa de Lleida. La nova alcaldessa ha declarat que qualsevol equipament ha d’anar destinat al gaudi dels veïns del municipi. Així doncs, ha decidit muntar una ludoteca en lloc del museu. Segurament la ludoteca provocarà el goig de molts veïns, malgrat que la seua posada en marxa em sembla una cosa difícil ja que l’ajuntament posarà el local i sol·licitarà als veïns que aportin llibres, joguines, etc.
L’anterior alcalde, al decidir apostar pel museu, també va haver de pensar en els beneficis per als seus administrats. En efecte, el museu havia de difondre el nom i la imatge d’Artesa de Lleida almenys per tot Catalunya. I això es traduiria en clients per a l’hostaleria i el comerç de la ciutat. Es pot argumentar que la decisió de l’alcaldessa també ha contribuït a divulgar el nom del municipi ja que ha sortit en primera pàgina a la premsa. Però no estic segur que aquesta sigui una notícia positiva per a la imatge del municipi. En realitat, el consistori anterior va unir esforços, treball i sobretot il·lusió juntament amb Manel Gigó. L’alcalde hi va veure una oportunitat immillorable per al seu municipi. Si algú pensa que la ludoteca podrà promocionar Artesa de Lleida urbi et orbi, no pot ser més que un somiador sense contacte amb la realitat. Però anem a l’altra cara de la moneda: el somni inicial de Manel Gigó era fer un museu a Lleida. Però després de múltiples gestions l’alcalde de llavors no va considerar la idea interessant.
Avui, gràcies al treball de l’alcalde anterior d’Artesa de Lleida i a la decisió de l’actual alcaldessa, el somni inicial de Manuel Gigó es pot fer realitat. No crec que l’actual alcalde de Lleida deixi passar aquesta oportunitat sense aprofitar-la. Això és el que molts lleidatans desitgem, ja que de petits Lo Baratillo ens va fer somiar i escriure nombroses cartes als Reis Mags i forma part del que avui se’n diu diu l’imaginari popular.
