Lo Baratillo a la ciutat que jo estimo

Sr. Director:

Fa uns dies, llegint el seu diari com sempre, vaig veure l’article de Lo Baratillo i, mentre llegia, la meva ment em transportava a aquelles tardes amb els meus pares i amics, tocant els pianets del carrer, contemplant les pilotes i joguines que penjaven de la façana i, a l’interior, tafanejant els camions de fusta, els cavallets, les nines, etc. Són moments i èpoques difícils, però a la vegada il·lusionants.

I ara és quan, com un lleidatà més que estima la seva ciutat, em dic per què no fem un esforç i mirem de tenir aquest museu de les joguines a casa nostra. Crec que seria molt bonic, emotiu i, a la vegada, educatiu. Un museu que donaria a la nostra ciutat un valor afegit, una ciutat que està canviant, que té idees, que té ganes de fer coses, que té projectes... Seria un atractiu més, generaria ingressos i tindríem totes aquelles joguines tan entranyables conservades, classificades i cuidades, que són més de tres mil. Ara és el moment: tenim un govern jove, implicat i amb ganes. Pensem entre tots quina seria la millor proposta i no tinguem mandra d’escriure i donar idees de com volem veure la ciutat i què es pot millorar. Aquest diari sempre atendrà les vostres cartes. Som la gent d’aquí que, tots plegats, hem de treballar per fer d’aquesta ciutat un referent.