El Barça i el seny
Sr. Director:
Han arribat les acaballes del mercat, i m’agradaria apuntar la meua opinió. Jo no m’hauria desprès d’Ansu, però si és amb cessió sense opció a compra no em sembla malament, crec fermament en ell. La necessitat ja no d’un molt bon lateral dretà, sinó d’un lateral dretà pur feia anys que clamava al cel. Si hi ha un jugador del qual cal desprendre’s i es pot, o hauria ingressat molts diners, és o era Raphinha. A part dels descarts, o millor dit llasts, crec que és millor, més ràpid i desequilibrant i amb més joventut, per tant més temps de millora, Abde. Si a tot això sumem la increïble i màgica aparició de Lamine, no hi ha res més a parlar... (Raphinha = 70 quilos!). Quants per Abde? 20? I no parlo de temperament típic brasiler: es cabreja si se’l substitueix, garrotada si se’l provoca. No acostumen a pensar en l’equip (no tots, gràcies a Déu...).
La gran lamentació de la premsa i altres mitjans pel que fa a Xavi i el Barça, oblidin-se del Gran (que ho és, per a mi el millor!), Bernardo Silva, mentida fastigosa! El Sr. Bernardo és culer de bressol i ha renovat el contracte amb el Manchester City (ni més ni menys que un punyeter any!). L’any que ve vindrà al seu Bar-ça per 59 quilos aproximadament i encara li quedaran 4/5 anys de rendiment a màxima qualitat, assumpte tancat. Si és que pot, però és complicat, que en vingui un altre de caràcter complicat i no dels que fan pinya d’equip, João Félix, que algú m’expliqui primer per què se n’ha anat Ansu, i sobretot, qui menjarà banqueta al gener: João Félix o Vitor Roque? D’entrada el que s’està fent un tip de marcar gols al seu equip és Vitor Roque...
Dos coses més. La primera va per a Xavi: tranquil home, tranquil, d’una de bona t’has lliurat amb el teu estimat jugador Sisso, perdó, Dembélé. Ja sé que li deien “Mosquit” pel físic, ometent el pitjor, pel seu cervell! En aquest cas i per variar, Déu t’ha tancat una finestreta (mosquitera i esclava del Sissoko aquell) i per gran gràcia t’ha obert una portalada de 16 anys, i res a veure amb els mosquits!, al contrari... I finalment, a tots els socis i seguidors que puguin accedir a Montjuïc i o no hi van, o es queixen, o d’altres, tan sols vull recordar-los que a Montjuïc hi ha un cementiri on reposa Hans M. Gamper H. Sabeu de sobres qui i què significa per al Barça, es va involucrar (sent suís) amb Catalunya amb tots els catalans, des del govern central se’l va exiliar i després seva permetre tornar sota unes estrictes condicions, al final després d’una llarga depressió produïda bàsicament per tot això, el 30 de juliol de 1930 es va suïcidar. Gamper va parir i va morir pel Barça. És prou motiu per fastiguejar-se una mica per anar a Montjuïc?
