Homenatge a mossèn Joan Jové

SR. DIRECTOR:

En motiu de ja jubilació de mossèn Joan Jové de la parròquia del Santíssim Salvador de Pardinyes, als feligresos i amics del barri ens ha semblat que mereixia un homenatge, pels 51 anys dedicats totalment a l’església del barri. El proper 16 de setembre s’ha preparat un actecívic a les 19 hores, la missa concelebrada, a les 20 hores, i a les 21 hores, el comiat a Orvepard. Matrimonis, batejos, comunions, confirmacions, enterraments, visites a malalts, colònies... Molts dels nostres fills han viscut les primeres lliçons d’espiritualitat sota l’empatia i generositat de catequistes durant molts anys. La religiositat ensenya que cal preocupar-se pels altres, marginar l’egoisme i entendre les necessitats de tothom, especialment dels infants i joves que són el futur de l’Església. Una tasca que el Club d’Esplai el Cau de la parròquia de Pardinyes treballa amb entusiasme. Els monitors, amb compromís i altruisme, cada dissabte preparen activitats de lleure. A les vacances d’estiu s’organitzen viatges en cases de colònies. Totes les activitats de mossèn Joan sempre han estat dirigides amb saviesa, responsabilitat, comprensió i espiritualitat cercant convivència en tothom. La noblesa dels seus sentiments els expressa a les seves homilies, amb paraules de la Bíblia i exemples familiars quotidians, on se’ns revelen presencies sagrades, detalls sorprenents d’un Déu que, malgrat fes nostres febleses, somriu amorosament.

Les creences en un Déu són realitats antigues i actuals, un principi prehistòric d’experiències humanes que es renova en el temps. A Mt 5,17, Jesús diu: “No he vingut a anul·lar els Llibres de la Llei o dels Profetes sinó a dur-los a la plenitud.” No sé si Jesús entendria avui què hem fet dels seus missatges de plenitud al llarg de la història? En una societat allunyada de qualsevol idea d’espiritualitat, la tecnologia afavoreix la superficialitat, preparant un paradís de mediocritat. Enmig d’aquest naufragi social, la funció d’un prevere val a dir que no és gens fàcil. Gràcies, mossèn Joan, per tots aquests anys d’esforç i generositat dedicats a desvetllar- nos en els creients que maldem per ser fidels, a l’alè de l’Esperit. L’ànima és un espill que necessita silenci, per escoltar el suau murmuri d’una presència que no s’assembla a cap altra. El salm 92,13 diu: “Els justos creixeran com la palmera, plantats a la casa del Senyor.”