Hi havia una vegada...

SRA. DIRECTORA: Hi havia una vegada una ciutat amb uns impostos molt alts, i que sempre havien dit que era una ciutat amb l’IBI més alt d’Espanya. Així és; Lleida. Sempre havien dit que tothom pagava molt, però, per compensar, tenien uns bons serveis públics. Aquesta ciutat comptava amb una xarxa d’escoles bressol municipals, d’un conservatori, d’escoles d’art i de moltíssims equipaments culturals que feien enorgullir a tothom.

Però totes les històries, a vegades, no tenen un final feliç. Els mateixos que durant molts anys s’havien afanyat a dir que calien impostos per poder finançar la ciutat ara s’abracen amb els que volen retallar serveis públics. Vet i aquí com l’alcalde Larrosa ha pactat amb la Violant Cervera de Junts abaixar l’IBI de l’any que ve.

I així és com, de vegades, la coherència brilla per la seua absència: els que diuen ser d’esquerres pacten amb la dreta i els que diuen ser independentistes pacten amb els espanyolistes. I conte contat, ja s’ha acabat. Ah, i també les ordenances fiscals s’hauran aprovat!