Quina puta merda, Richi!
SRA. DIRECTORA: Quina puta merda, Richi! Mira que em dedico a escriure i no em surten les paraules. Tinc un nus a la gola i els ulls entelats des que m’he assabentat de la teva mort. Quina puta merda! Podria tirar de tòpics, però em quedaria curt. Deixes un gran buit, amic!
Per a aquells que no l’haguéssiu conegut, el Ricardo, el Ricard, el Richi o el Pelut era d’aquelles persones que sempre et donen un cop de mà. Que hi pots confiar i que es fan estimar. Encara no fa una setmana venia a casa per canviar-nos un endoll de lloc i rèiem de com ho faríem. Quin crac!
Sempre em recordava que havia estat el seu millor fitxatge i, gràcies a ell, vaig tornar a fer de porter. També va ser l’amfitrió de desenes de dinars i sopars a la seva barraca. Quins farts de riure que ens fèiem! Quina puta merda! Quan ens vam casar amb l’Eli, vas venir amb corbata (de porquets) i sabates perquè la mare t’havia prohibit anar amb envetades. “Zero graus és la millor temperatura, perquè no fa ni fred ni calor”, deies sovint quan ens veies abrigats amb 40 capes i tu anaves en màniga curta i bermudes. Quin crac!
La Vanessa i el Ricard t’havien canviat la vida. No fallava el teu missatge amb la foto del petit perquè el posés al diari per felicitar-lo.
Quina putada més grossa que ens has fet! Que injust! T’imagino gaudint d’algun d’aquells concerts del Rosendo amb una cervesa a la mà.
Et tindrem molt present, però ara et plorem. Agramunt sencer està de dol. Amb la teva pèrdua, ens han arrencat una mica de cada un de nosaltres. Brindarem amb una gerra ben freda de cervesa allà on siguis!!! T’estimem, Richi!!!
