Un cafè, si us plau!

SRA. DIRECTORA: 

Cada dia, o gairebé cada dia, som moltes les persones que fem aquesta demanda en alguna de les cafeteries que tenim a la nostra ciutat. Alguns establiments són més matiners, d’altres més grans o còmodes. N’hi ha també de més moderns, de més tradicionals, de més nets i polits, els que estan dins les mateixes pastisseries, els que trobem en alguns centres comercials o grans botigues, els que conviuen al costat dels centres hospitalaris i també els que hi ha en els complexes esportius i gimnasos. 

Però, en tots, darrere la barra hi trobem persones disposades a fer-nos aquella estona del dia millor. Són els cambrers i cambreres que amablement atenen les nostres peticions. Sovint es parla dels problemes que hi ha en el sector de l’hostaleria per trobar personal, de la precarietat dels salaris i de les millorables condicions laborals. Conflictes que s’han de revisar i posar sobre la taula –mai millor dit–, perquè la seva feina sigui justament retribuïda. Jo, però, modestament, voldria reconèixer la seva importància –i la falta que ens fan– en la nostra quotidianitat. Només sabent preparar els diferents cafès, amb les múltiples varietats de llet i derivats, i tenir la paciència per servir-nos pacientment les nostres –molt sovint– capricioses demandes, ja mereixen tota la meva admiració.