Salvar el Lleida Esportiu
SRA. DIRECTORA: Com a lleidatà nascut en un poble de la província sempre m’ha agradat el futbol en totes les categories i he seguit els meus equips regularment sempre, sense oblidar-me de l’equip de la capital que milità en la màxima categoria estatal: el Lleida. Sempre que he pogut he anat al camp i des de fa 2 anys me n’he fet soci (núm. 931).
No cal recordar els anys de la Primera divisió i Segona divisió i les posteriors fa ses de play-off d’ascens amb uns partits memorables i una gran assistència al camp d’esports. Actualment i amb la nova directiva en capçalada pel Sr. Pereira, hem entrat en una nova fase d’il·lusió i de mèrits i cada setmana, i especialment en els partits de casa, gaudim d’un ambient molt bo i d’una gran afluència d’espectadors.
Concretament, en l’últim partit contra el Torrent gairebé 4.000 persones (això que a les 16.15 jugava el Barça) i en l’anterior, 4.500 per sones. Respecto els que van deixar d’anar al camp per quedar-se a veure el Barça, però penso que si són lleidatans, de la Terra Ferma, hem de sentir-nos més orgullosos del que tenim i donar suport a les nostres entitats perquè estiguin al més amunt possible i competeixin al màxim nivell contra els equips més prestigiosos, i per posar un exemple, el Girona.
Ja sé que per això calen diners i també que hi hagi persones que estimin el Lleida Esportiu i intentin posar-lo al lloc on ha d’es tar, això sí, amb l’ajuda de les institucions, dels socis i de totes les persones que vulguin col·laborar en aquest projecte. Estic una mi ca cansat que a Lleida ens considerin com la catifa que hi ha al bany per posar els peus.
