El trastorn mental no és una tara

SRA. DIRECTORA: 

Estic sorprès i molest amb la introducció del mot tarat en la nova revisió que ha fet recentment el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquesta revisió la paraula tarat té dues accepcions, una és afectat d’una tara, fent referència a un animal o a un producte que es pot vendre i comprar, com pot ser una peça de roba o un electrodomèstic, i en l’altra accepció es refereix a la persona que pateix un trastorn mental, dit despectivament. 

Em pregunto: les persones tenim tares? Crec que s’està confonent un malestar, una malaltia o un trastorn. És una forma de discriminació que afecta els drets humans i que és perjudicial per a aquelles persones afectades de malaltia mental. Si tenim memòria històrica recordarem que alguns sistemes polítics varen portar a terme assassinats de persones amb defectes genètics i també per raó de religió, orientació sexual i malformacions. L’experiència més traumàtica la podem trobar en l’Alemanya nazi, on varen desfer-se d’aquella població que consideraven inferior. 

Tenir un trastorn mental no és cap tara, és una malaltia que cal tractar i treballar per desterrar l’estigma que encara perdura en algunes d’aquestes patologies. Senyors del DIEC, rectifiquin i excloguin del diccionari el mot tarat per definir el malalt mental. Les persones afectades de patologia psiquiàtrica ja acumulen més que suficients sinònims despectius.