Us donem les gràcies
SRA. DIRECTORA: La nostra mare ens va deixar el passat 19 de novembre. Els gairebé 4 mesos últims els hem viscut a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, a la Unitat Sociosanitària (USS), que s’ha convertit en la nostra segona casa durant aquest temps. Els i les professionals de l’hospital han sigut com la nostra segona família, així com les companyes d’habitació que hem tingut. Aquesta estada a l’hospital ha estat àuria, una alenada d’aire fresc malgrat l’evolució final de la malaltia. Professionalitat, empatia, bon fer. “Princesa”, “reineta”, “pollito”, “Virtuuu” eren algunes de les moltes maneres de nomenar-la que tenien els professionals, amb molta tendresa i donant un bri de llum als pacients que han d’estar enllitats durant molts dies i que agraeixen de tot cor aquest bon tracte.
Volem fer un agraïment infinit a tots els i les professionals de tots els nivells assistencials i serveis per cuidar i acompanyar la nostra mare, la Virtut. La mama se us emporta a l’ànima i nosaltres al nostre cor per sempre. Som molt afortunades de tenir un sistema sanitari com el que tenim i entre tots hem de mantenir-lo i cuidar-lo.
El final de vida és una etapa en la qual els hospitals encara tenen marge de millora, però sens dubte l’Hospital Santa Maria, en les seves unitats que atenen aquesta fase, està oferint la millor qualitat d’atenció, posant a disposició l’aïllament compassiu perquè les famílies puguin acompanyar amb la màxima dignitat els seus familiars fins al darrer filet de vida. Felicitats per sempre buscar l’excel·lència i la bona cura. Gràcies a totes i tots els que heu passat a veure en algun moment la mama, que li heu fet missatges de veu, que ens heu enviat missatges a nosaltres, que ens heu portat peres (li agradaven ben maduretes) i figues, que ens heu donat escalf en persona.
La vostra estima per acompanyar-nos en aquest moment tan difícil i que no voldríem que passés mai, com és el comiat d’una mare, ha estat de molt valor. Gràcies per ser-hi, l’hem omplert d’abraçades i petons vostres i nostres. Deixem en el vostre record una frase que ella sempre deia quan li deies gràcies. Ella sempre et responia: “Vostè les té totes.” Gràcies, mama, per haver-nos regalat la vida. Vostè les té totes.
La trobarem molt a faltar i no hi haurà dia de la nostra vida que no la tinguem en el nostre record i farem el que ella volia, que és cuidar-nos els uns als altres, somriure, obrir els ulls, estimar i seguir endavant. Voli en pau, mama.
