En Ramon Pujades, un personatge incòmode
SRA. DIRECTORA: Tot just assabentar-me del traspàs d’en Ramon Pujades, no em puc estar de dedicar-li unes quantes paraules d’agraïment, per tot el que ha fet i lluitat en defensa del Turó de la Seu Vella. Darrerament havia col·laborat molt amb ell, i gairebé dia a dia m’ensenyava totes les virtuts que posseeix el nostre estimat Turó, i en captàvem imatges per poder més tard denunciar les falles o el mal es tat de distints punts, com ara les muralles, i el seu precari estat, la insalubritat de determinats llocs..., i transmetre-ho tot, degudament documentat, a les autoritats i entitats adients.
Deia, en principi lo de personatge, perquè n’hi havia pocs com ell, tan entregats per la causa, però és que, a més, era incòmode per a aquells que havien de sentir-se responsables que no es fessin moltes actuacions ni que fossin provisionalment preventives per salvar el nostre estimat monument i els seus voltants. Insisteixo que era un home positivament pesat per a aquells als quals dirigia les denúncies.
Gràcies que diàriament voltava i revisava tots els racons, va poder captar, el seu dia, el vídeo de com es desplomava la part de muralla, i aleshores, sí, corre-m’hi tots, abans que la cosa vagi a més. Doncs sí, sort hem tingut de personatges com aquest.
Enguany, la Suda llueix un estel de Nadal. Ves a saber si servirà de far a tots els que han de vetllar per la salut del Turó, i que aviat, com en Ramon defensava, pugui ser declarat Patrimoni de la Humanitat. I tant que es trobarà (trobarem) a faltar! Descansa en pau, Ramon.
