Carril bici, carril verd
SRA. DIRECTORA:
Com s’està veient, és destacable –per raons mediambientals i pressionats per Europa, sobretot–, la febre de construir carrils bici per distints indrets de la ciutat. A simple vista, hom s’adona que comencen a ser ja bastant destacables en nombre, si bé encara en molts punts resten mancats de connexió entre ells, o bé acaben de sobte sense veure’s o endevinar-se com poden continuar i restar enllaçats uns amb els altres.
L’ideal crec que seria tenir tots un criteri d’homogeneïtat i, tret d’on s’interfereix amb carrers i vials de trànsit de vehicles (que ara es destaquen de color vermell), la resta haurien de ser pintats de color verd, com ja existeixen en d’altres ciutats, per tal de diferenciar ben bé el que és carril bici (sobretot quan aquests estan damunt de la vorera, com ara passeig de Ronda, Rovira Roure, Lluís Companys, etc.), ja que molta gent l’envaeix sense adonar-se que el trepitja. Jo mateix m’hi he trobat en més d’una ocasió.
Per tant, proposo que tots els carrils bici fossin de color verd i així no hi hauria tants ensurts al topar amb bicicletes i patinets, que ara tan anàrquicament circulen per on els sembla. Uns quants quilos de pintura verda farien molt més visibles els carrils bici, i tothom sabria per on anar, i qui sap si es podrien evitar topades o, inclús, en algun cas, salvar vides.
