Adeu, Joan. Adeu, amic

SRA. DIRECTORA: 

Dissabte passat a la nit, mentre la família et llegia uns poemes de la teva padrina, te’n vas anar. La lectura i l’escolta et reconfortava, sempre s’aprèn alguna cosa nova, deies, si més no et servia per confrontar idees, per parlar-ne. Al llarg de la teva vida has fet servir la lectura i la paraula per transmetre coneixement. Un coneixement innovador, per aplicar a les noves maneres d’entendre “com s’ha de treballar amb els col·lectius i les persones més vulnerables”. 

Recorries país i més enllà per explicar-te: hem provat aquest protocol i funciona, necessitem més recursos, personal especialitzat, noves maneres d’entendre la vida i els suports a les persones amb discapacitat. Tot el teu món vinculat a això i tota la vida per anar-ho posant en pràctica. Una persona generosa com tu no escatimava esforços, la teva elegància, respecte, dignitat, humilitat i compromís es notaven en cada acte vers els altres. Aquesta exigència professional l’equilibraves amb apostes de restauració reeixides: uns bons cargols, xatonada, calçotada, brasa, etc. Ja ho faré jo, exclamaves. Sempre he pensat que “fer colla” era molt important per a tu, veure’ns a tots i totes reunits en una taula t’omplia tant que a vegades dinaves poc, ja en tenies prou a veure’ns i xerrar. Et devem molt tots plegats, el territori està ple de les teves petjades. Les seguirem, seguirem el teu mestratge, tot el que ens vas ensenyar per fer una societat més justa, més inclusiva i més lliure. Gràcies, amic!